barbi
Potser volíeu: barbí
Català
modifica
Adjectiu modifica
barbi inv. (plural barbis)
- (argot, arcaisme) bonic
- «–Deu et dongui una bona mort, que prou cameles a la moceta del Saloma. –Ai! que es la més barbi del Pla.» (Juli Vallmitjana, Els zin-calós, 1911)
- (argot, arcaisme) bé, bo
- «Refugi de municipals, escribents temporers y porters de vara [...] ¡gent de nòmina, tot’ella barbi que’t visita!» («Les tavernes de Barcelona», Papitu, 17 abril 1912)
- (argot, arcaisme) cert
- «–Però que consti que hi sigut dels de debò. Oi, Facundo? –Barbi, Tarregada.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuïc, 1908)
Verb modifica
barbi
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de barbar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb barbar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb barbar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb barbar
Variants modifica
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
- J. Givanel i Mas, «Notes per a un vocabulari de l'argot barceloní», a Butlletí de Dialectologia Catalana, IEC, 1919, p. 22