boga

Potser volíeu: bogà

Català

[1]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɔ.ɣə/, (gironí) /ˈbo.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɔ.ɣa/
	valencià /ˈbɔ.ɣa/, /ˈbɔ.ɣɔ/

• Rimes: -ɔɡa
• Homòfon: voga
• Etimologia: [1] Del llatí buda, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del llatí bōca, segle XIV.
• Etimologia: [3] D’un preromà pirinenc, afí al basc muga amb vacil·lació antiga de b- i m-. Doblet de muga.

Nom

boga f. ‎(plural bogues)

1. Diverses plantes del gènere tifàcies (Typha) que creixen als aiguamolls, les quals s'utilitzen per fer seients de cadires.

Sinònims

• balca, bova, ciri

Traduccions

Planta tifàcies

• Alemany: Rohrkolben ^(de)
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴱⵓⴷⴰ ^(zgh) ‎(tabuda)
• Anglès: bulrush ^(en)
• Castellà: espadaña ^(es)
• Francès: massette ^(fr)
• Italià: stiancia ^(it)
• Occità: balca ^(oc) f.

Nom

boga f. ‎(plural bogues)

1. Peix teleosti de la família dels espàrids. (Boops boops)
2. (peixos) salpa
3. (peixos) besuc de la taca

Sinònims

• boga-ravell, boga-ravell, boganyó, bogarró, bogó, bogues, boguet, boguet, madrilla, maire, salpa, virador, boga ravell, bogarro, voga

Traduccions

Peix Boops boops

• Alemany: Gelbstriemen ^(de)
• Anglès: bogue ^(en)
• Asturià: boga ^(ast), boa ^(ast)
• Castellà: boga ^(es)
• Francès: bogue ^(fr)
• Italià: buga ^(it)

Nom

boga f. ‎(plural bogues)

1. (nord-occidental) Sinònim de fita ‎(«senyal de límit»).

Verb

boga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bogar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ga (2)
• Anagrames: bagó, gabo, goba

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbo.ɣa\

Americà: alt /ˈbo.ɡa/, baix \ˈbo.ɣa\

• Rimes: -oɡa

Nom

boga f. ‎(plural bogas)

1. (peixos) boga

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ga (2)

Vegeu també

• boga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.