boga

Potser volíeu: bogà

Català

[1]

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbɔ.ɣə/, balear /ˈbɔ.ʝə/, /ˈbɔ.ɣə/

Occidental: nord-occidental /ˈbɔ.ɣa/, valencià /ˈbɔ.ɣa/, /ˈbɔ.ɣɔ/

• Rimes: -ɔɡa
• Homòfon: voga
• Etimologia: [1] Del llatí buda, segle XIII. [2] Del llatí bōca, segle XIV. [3] Del basc muga, segle XX.
• Anagrames: bagó, goba

Nom

bo·ga f. ‎(plural bogues)

1. Diverses plantes del gènere tifàcies (Typha) que creixen als aiguamolls, les quals s'utilitzen per fer seients de cadires.

Sinònims

• balca, bova, ciri

Traduccions

Planta tifàcies

• Alemany: Rohrkolben ^(de)
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴱⵓⴷⴰ ^(zgh) ‎(tabuda)
• Anglès: bulrush ^(en)
• Castellà: espadaña ^(es)

• Francès: massette ^(fr)
• Italià: stiancia ^(it)
• Occità: balca ^(oc) f.

Nom

bo·ga f. ‎(plural bogues)

1. Peix teleosti de la família dels espàrids. (Boops boops)
2. (peixos) salpa
3. (peixos) besuc de la taca

Sinònims

• boga-ravell, boga-ravell, boganyó, bogarró, bogó, bogues, boguet, boguet, madrilla, maire, salpa, virador, boga ravell, bogarro, voga

Traduccions

Peix Boops boops

• Alemany: Gelbstriemen ^(de)
• Anglès: bogue ^(en)
• Castellà: boga ^(es)

• Francès: bogue ^(fr)
• Italià: buga ^(it)

Nom

bo·ga f. ‎(plural bogues)

1. Fita que es col·loca per separar terrenys.

Verb

bo·ga

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bogar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bogar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \ˈbo.ɣa\

Americà: alt /ˈbo.ɡa/, baix \ˈbo.ɣa\

Nom

bo·ga f. ‎(plural bogas)

1. (peixos) boga

Vegeu també

• boga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.