Català modifica

  • Pronúncia(i): /ˈbɾɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: Del llatí brŏccus ‎(«que té les dents prominents»), segle XIII.

Nom modifica

broc m. ‎(plural brocs)

  1. El coll estret que tenen algunes eines, com garrafes, ampolles, etc.
  2. Espècie de canal en figura de bec que acostumen a tenir els gerros, gerres, pitxers, alambins, setrills i altres eines per què el líquid que contenen surti amb més facilitat i suavitat.
  3. El canó o canaleta on es posa el ble per il·luminar en la llumenera i altres trastos semblants.
  4. El canó dels candelers on s'introdueix la candela.
  5. Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers per recollir les cendres que cauen i la cera o seu que es fon.
  6. Brocada.

Compostos i expressions modifica

  • Anar-se'n com el broc del càntir: frase que es diu dels que pateixen un excessiu flux de ventre.
  • No ficar-se en brocs: Abstenir-se algú de dir o fer impertinentment més d'allò que li correspon.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Verb modifica

broc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brocar

Variants modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica