broc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí brŏccus ‎(«que té les dents prominents»), segle XIII.

Nom

broc m. ‎(plural brocs)

1. El coll estret que tenen algunes eines, com garrafes, ampolles, etc.
2. Espècie de canal en figura de bec que acostumen a tenir els gerros, gerres, pitxers, alambins, setrills i altres eines per què el líquid que contenen surti amb més facilitat i suavitat.
3. El canó o canaleta on es posa el ble per il·luminar en la llumenera i altres trastos semblants.
4. El canó dels candelers on s'introdueix la candela.
5. Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers per recollir les cendres que cauen i la cera o seu que es fon.
6. Brocada.

Compostos i expressions

• Anar-se'n com el broc del càntir: frase que es diu dels que pateixen un excessiu flux de ventre.
• No ficar-se en brocs: Abstenir-se algú de dir o fer impertinentment més d'allò que li correspon.

Sinònims

• bec

Traduccions

Coll estret d'algunes eines

• Castellà: gollete ^(es)
• Francès: goulot ^(fr)
• Italià: canna ^(it)
• Llatí: collum ^(la)

Canal en figura de bec

• Castellà: pico ^(es)
• Francès: bec ^(fr)
• Italià: canna ^(it), collo ^(it)
• Llatí: rostrum ^(la)

Canó o canaleta on s'hi posa el ble

• Castellà: mechero ^(es)
• Francès: lamperon ^(fr)
• Italià: luminello ^(it)
• Llatí: myxus ^(la), myxos ^(la)

Canó dels candelers on s'introdueix la candela

• Castellà: mechero ^(es)
• Francès: tuyau ^(fr)
• Italià: canna ^(it)
• Llatí: candelabri tubulus ^(la)

Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers

• Castellà: arandela ^(es)
• Francès: bobéche ^(fr)
• Italià: bocciuolo ^(it)

Anar-se'n com el broc del càntir

• Castellà: irse de canilla ^(es)
• Francès: avoir le dévoiement ^(fr)
• Italià: aver il ventre stemperato come un' oca
• Llatí: ventris profluvio laborare

No ficar-se en brocs

• Castellà: no meterse ^(es) en dibujos
• Francès: ne point se méler des choses qui ne nous regardent pas
• Llatí: aliena negotia non curare

Verb

broc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brocar.

Variants

• broco, broque, broqui

Miscel·lània

• Anagrames: cobr, corb ^(revers), Corb ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.