brote

Potser volíeu: Brote

Català

Verb

brote

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brotar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brotar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brotar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brotar.

Variants

• [1] broto, broti, brot
• [2] broti
• [3] broti
• [4] broti

Miscel·lània

• Anagrames: Bertó, boter, Boter, botre, botré, bretó, obert, rebot, torbe, trobe

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbɾo.te/

Americà: alt /ˈbɾo.t(e)/, baix /ˈbɾo.te/

• Rimes: -ote
• Etimologia: Del gòtic *𐌱𐍂𐌿𐍄 ‎(brut).

Nom

brote m. ‎(plural brotes)

1. (botànica) brot
2. (epidemiologia) brot

Sinònims

• pimpollo

Derivats

• brotar

Verb

brote

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb brotar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb brotar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb brotar

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·te (2)
• Anagrama: trebo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre brote