cita

Potser volíeu: cità

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsi.tə/, occidental /ˈsi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del verb citar, segle XIX.
• Anagrames: àtic, cíat

Nom

ci·ta f. ‎(plural cites)

1. Senyal o avís del lloc i temps per veure's o parlar dues o més persones.
   1. Trobada amorosa per conèixer més l'altra persona i gaudir de la mútua companyia.
2. (castellanisme) citació, referència a un altre autor dins el propi treball.

Compostos i expressions

• cita a cegues = cita amorosa sense conèixer prèviament l'altra persona

Traduccions

Trobada, encontre

• Alemany: Treffen ^(de) n., Verabredung ^(de) f.
• Anglès: appointment ^(en), date ^(en)
• Àrab: مُوَاعَدَة‎ ^(ar) f.
• Bretó: emgav ^(br) m.
• Búlgar: сре́ща ^(bg) f.
• Castellà: cita ^(es)
• Coreà: 만날 약속 ^(ko) ‎(mannal yaksok)
• Danès: stævnemøde ^(da) n., date ^(da) c.
• Eslovac: schôdzka ^(sk) f., stretnutie ^(sk) n.
• Eslovè: sréčanje ^(sl) n.
• Esperanto: rendevuo ^(eo)
• Estonià: kohtumine ^(et)
• Finès: tapaaminen ^(fi)
• Francès: rendez-vous ^(fr)
• Gal·lès: oed ^(cy) m.
• Georgià: პაემანი ^(ka) ‎(paèmani)
• Grec: συνάντηση ^(el) f. ‎(sinàndissi)
• Hebreu: פְּגִישָׁה‎ ^(he) f.
• Hongarès: találkozó ^(hu)

• Indonesi: kencan ^(id)
• Irlandès: coinne ^(ga) f.
• Islandès: stefnumót ^(is) n.
• Italià: appuntamento ^(it), incontro ^(it) m.
• Japonès: デート ^(ja) ‎(dēto)
• Letó: randiņš ^(lv) m.
• Macedoni: со́станок ^(mk) m.
• Mongol: болзоо ^(mn)
• Neerlandès: afspraakje ^(nl) n., afspraak ^(nl) f.
• Noruec: stevnemøte ^(no) n., date ^(no) m.
• Polonès: randka ^(pl) f., spotkanie ^(pl) n.
• Portuguès: encontro ^(pt), hora ^(pt)
• Serbocroat: састанак ^(sh), sastanak ^(sh) m., спој ^(sh), spoj ^(sh) m.
• Suec: träff ^(sv) c.
• Turc: randevu ^(tr)
• Txec: schůzka ^(cs) f.
• Vietnamita: hẹn ^(vi)
• Xinès: 約會 ^(zh) ‎(约会, yuēhuì)

Citació

• Castellà: cita ^(es) f.

Verb

ci·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de citar

1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb citar

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cita

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈθi.ta/

Americà: alt /ˈsi.t(a)/, baix /ˈsi.ta/

Nom

ci·ta f. ‎(plural citas)

1. cita
2. citació

Italià

Verb

cita

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de citare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de citare