consonantar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /kun.su.nənˈta/ Occidental: nord-occidental /kon.so.nanˈta/, valencià /kon.so.nanˈtaɾ/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: consonantà
- Etimologia: De consonant.
Verb
modificaconsonantar trans.
- Rimar els darrers mots d'un vers incloent les consonants.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | consonantar | haver consonantat | |||||
Gerundi | consonantant | havent consonantat | |||||
Participis | consonantat, consonantada, consonantats, consonantades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | consonanto | consonantes | consonanta | consonantem | consonanteu | consonanten | |
consonante | val | ||||||
consonanti | sept | ||||||
consonant | consonantau | bal, alg | |||||
consonantam | bal | ||||||
Imperfet | consonantava | consonantaves | consonantava | consonantàvem | consonantàveu | consonantaven | |
Passat simple | consonantí | consonantares | consonantà | consonantàrem | consonantàreu | consonantaren | v.cent, eiv |
Futur | consonantaré | consonantaràs | consonantarà | consonantarem | consonantareu | consonantaran | |
Condicional | consonantaria | consonantaries | consonantaria | consonantaríem | consonantaríeu | consonantarien | |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | consonanti | consonantis | consonanti | consonantem | consonanteu | consonantin | |
consonante | consonantes | consonante | consonanten | occ | |||
Imperfet | consonantés | consonantessis | consonantés | consonantéssim | consonantéssiu | consonantessin | |
consonantesses | consonantéssem | consonantésseu | consonantessen | ||||
consonantàs | consonantassis | consonantàs | consonantàssim | consonantàssiu | consonantassin | bal | |
consonantasses | consonantàssem | consonantàsseu | consonantassen | nota 1 | |||
consonantara | consonantares | consonantara | consonantàrem | consonantàreu | consonantaren | val | |
Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | consonanta | consonanti | consonantem | consonanteu | consonantin | ||
consonantau | bal, alg | ||||||
consonante | consonanten | occ | |||||
Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... consonantat |
havem | haveu | ||||||
Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... consonantar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... consonantat |
Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... consonantat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... consonantat |
Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... consonantat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... consonantar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... consonantat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... consonantat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... consonantat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Imperfet | consonantàvets | ant | |||||
consonantavi | consonantàvom | consonantavo | |||||
consonantaia | consonantaies | consonantaia | consonantàiem | consonantàieu | consonantaien | n-occ | |
Condicional | consonantariva | consonantarives | consonantariva | consonantarívem | consonantaríveu | consonantariven | alg |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | consonant | consonants | consonant | ant | |||
consonanto | consonantos | consonanto | consonanteguem | consonantegueu | n-occ | ||
Imperfet | consonantessi | consonantessi | sept, alg | ||||
consonantessa | cent, n-occ | ||||||
consonanteguessa | consonanteguesses | consonantegués | consonanteguéssom | consonanteguéssou | consonanteguessen | n-occ |
Traduccions
modificaTraduccions
- Anglès: rime (en)
- Castellà: consonantar (es)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: con·so·nan·tar (4)
Vegeu també
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /kon.so.nanˈtaɾ/, meridional \koŋ.so.naŋˈtaɾ\
- Americà: alt /kon.s(o).nanˈtaɾ/, baix \koŋ.so.naŋˈtaɾ\, austral /kon.so.nanˈtaɾ/
- Rimes: -aɾ
- Etimologia: De consonante.
Verb
modificaconsonantar (present consonanto, passat consonanté, futur consonantaré)
- {{#ca|consonantar]]
- «Fué evidente descuido, pues para consonantar con mancilla ha de leerse servilla y suplilla.» (Juan Quirós de los Ríos, Flores de poetas ilustres de España, 1896)
- (afegiu la traducció en català)
- consonar
- «En tercer término traía un mandato ético; consonantar el ejercicio del arte con una vida limpia y vertical.» (A. Arias Larreta, Fundamentos y fines de la poesía social peruana, 1949)
- (afegiu la traducció en català)
Conjugació
modifica Primera conjugació regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | consonantar | haber consonantado | |||||
Gerundi | consonantando | habiendo consonantado | |||||
Participi | consonantado | ||||||
Formes personals | |||||||
número | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | yo (jo) | tú (tu) vos |
él/ella (ell/ella), usted (vostè) | nosotros/nosotras (nosaltres) | vosotros/vosotras (vosaltres) | ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès) | |
Temps simples | Presente (Present) | consonanto | consonantas consonantás |
consonanta | consonantamos | consonantáis | consonantan |
Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet) | consonantaba | consonantabas | consonantaba | consonantábamos | consonantabais | consonantaban | |
Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit) | consonanté | consonantaste | consonantó | consonantamos | consonantasteis | consonantaron | |
Futuro simple o Futuro (Futur) | consonantaré | consonantarás | consonantará | consonantaremos | consonantaréis | consonantarán | |
Condicional simple o Pospretérito (Condicional) | consonantaría | consonantarías | consonantaría | consonantaríamos | consonantaríais | consonantarían | |
Temps compostos |
Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet) | he consonantado | has consonantado | ha consonantado | hemos consonantado | habéis consonantado | han consonantado |
Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet) | había consonantado | habías consonantado | había consonantado | habíamos consonantado | habíais consonantado | habían consonantado | |
Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior) | hube consonantado | hubiste consonantado | hubo consonantado | hubimos consonantado | hubisteis consonantado | hubieron consonantado | |
Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet) | habré consonantado | habrás consonantado | habrá consonantado | habremos consonantado | habréis consonantado | habrán consonantado | |
Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet) | habría consonantado | habrías consonantado | habría consonantado | habríamos consonantado | habríais consonantado | habrían consonantado | |
Mode subjuntiu | yo (jo) | tú (tu) vos |
él/ella (ell/ella), usted (vostè) | nosotros/nosotras (nosaltres) | vosotros/vosotras (vosaltres) | ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès) | |
Temps simples |
Presente (Present) | consonante | consonantes consonantés |
consonante | consonantemos | consonantéis | consonanten |
Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet) | consonantara o | consonantaras o | consonantara o | consonantáramos o | consonantarais o | consonantaran o | |
consonantase | consonantases | consonantase | consonantásemos | consonantaseis | consonantasen | ||
Futuro o Antefuturo (Futur) | consonantare | consonantares | consonantare | consonantáremos | consonantareis | consonantaren | |
Temps compostos | Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet) | haya consonantado | hayas consonantado | haya consonantado | hayamos consonantado | hayáis consonantado | hayan consonantado |
Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet) | hubiera consonantado o | hubieras consonantado o | hubiera consonantado o | hubiéramos consonantado o | hubierais consonantado o | hubieran consonantado o | |
hubiese consonantado | hubieses consonantado | hubiese consonantado | hubiésemos consonantado | hubieseis consonantado | hubiesen consonantado | ||
Futuro o Antefuturo (Futur perfet) | hubiere consonantado | hubieres consonantado | hubiere consonantado | hubiéremos consonantado | hubiereis consonantado | hubieren consonantado | |
Mode imperatiu | yo (jo) | tú (tu) vos |
él/ella (ell/ella), usted (vostè) | nosotros/nosotras (nosaltres) | vosotros/vosotras (vosaltres) | ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès) | |
Presente (Present) | consonanta consonantá |
consonante | consonantemos | consonantad | consonanten |
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: con·so·nan·tar (4)