Català

modifica
Oriental:  /kun.su.nənˈta/
Occidental:  nord-occidental /kon.so.nanˈta/, valencià /kon.so.nanˈtaɾ/

consonantar trans.

  1. Rimar els darrers mots d'un vers incloent les consonants.

Conjugació

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: con·so·nan·tar (4)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /kon.so.nanˈtaɾ/, meridional \koŋ.so.naŋˈtaɾ\
Americà: alt /kon.s(o).nanˈtaɾ/, baix \koŋ.so.naŋˈtaɾ\, austral /kon.so.nanˈtaɾ/

consonantar ‎(present consonanto, passat consonanté, futur consonantaré)

  1. {{#ca|consonantar]]
    «Fué evidente descuido, pues para consonantar con mancilla ha de leerse servilla y suplilla (Juan Quirós de los Ríos, Flores de poetas ilustres de España, 1896)
    (afegiu la traducció en català)
  2. consonar
    «En tercer término traía un mandato ético; consonantar el ejercicio del arte con una vida limpia y vertical.» (A. Arias Larreta, Fundamentos y fines de la poesía social peruana, 1949)
    (afegiu la traducció en català)

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: con·so·nan·tar (4)