Català

modifica
Oriental:  /də.zə.rəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /de.za.reˈɫa/
valencià /de.za.reˈɫaɾ/, /de.za.reˈɫa/

desarrelar trans., pron. ‎(pronominal desarrelar-se)

  1. Arrencar una planta o un arbre del lloc on està plantat.
    La pluja ha desarrelat alguns pins que estaven a la vora del barranc.
  2. Perdre una qualitat que era intrínseca o habitual.
    «Ara en aquest temps ha minvat de tal manera l'honestedat dels religiosos, s'ha desarrelat fins a tal punt tota virtut i tota justícia en els prínceps cristians que ha desaparegut el bé.» (Ajuntament de Xàtiva, Els Borja: una projecció europea, 1995)
  3. Sentir-se fora del lloc oportú, emigrar forçosament fora del propi territori i no adaptar-se al nou.
    «Els cimarrones havien perdut gairebé tot de la seva cultura africana. Havien assimilat nombroses característiques culturals dels blancs, dels quals havien fugit i el món dels quals refusaven. No tenien una cultura, els havien desarrelat.» (Eugenio Barba, Les illes flotants, 1963, p.163)

Conjugació

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: des·ar·re·lar (4)

Vegeu també

modifica