desarrelar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zə.rəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /de.za.reˈɫa/
	valencià /de.za.reˈɫaɾ/, /de.za.reˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del prefix des- i arrelar.

Verb

desarrelar trans., pron. ‎(pronominal desarrelar-se)

1. Arrencar una planta o un arbre del lloc on està plantat.

   La pluja ha desarrelat alguns pins que estaven a la vora del barranc.

2. Perdre una qualitat que era intrínseca o habitual.

   «Ara en aquest temps ha minvat de tal manera l'honestedat dels religiosos, s'ha desarrelat fins a tal punt tota virtut i tota justícia en els prínceps cristians que ha desaparegut el bé.» (Ajuntament de Xàtiva, Els Borja: una projecció europea, 1995)

3. Sentir-se fora del lloc oportú, emigrar forçosament fora del propi territori i no adaptar-se al nou.

   «Els cimarrones havien perdut gairebé tot de la seva cultura africana. Havien assimilat nombroses característiques culturals dels blancs, dels quals havien fugit i el món dels quals refusaven. No tenien una cultura, els havien desarrelat.» (Eugenio Barba, Les illes flotants, 1963, p.163)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	desarrelar			haver desarrelat
Gerundi	desarrelant			havent desarrelat
Participis	desarrelat, desarrelada, desarrelats, desarrelades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desarrelo	desarreles	desarrela	desarrelem	desarreleu	desarrelen
	desarrele						val
	desarreli						sept
	desarrel				desarrelau		bal, alg
				desarrelam			bal
Imperfet	desarrelava	desarrelaves	desarrelava	desarrelàvem	desarrelàveu	desarrelaven
Passat simple	desarrelí	desarrelares	desarrelà	desarrelàrem	desarrelàreu	desarrelaren	v.cent, eiv
Futur	desarrelaré	desarrelaràs	desarrelarà	desarrelarem	desarrelareu	desarrelaran
Condicional	desarrelaria	desarrelaries	desarrelaria	desarrelaríem	desarrelaríeu	desarrelarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desarreli	desarrelis	desarreli	desarrelem	desarreleu	desarrelin
	desarrele	desarreles	desarrele			desarrelen	occ
Imperfet	desarrelés	desarrelessis	desarrelés	desarreléssim	desarreléssiu	desarrelessin
		desarrelesses		desarreléssem	desarrelésseu	desarrelessen
	desarrelàs	desarrelassis	desarrelàs	desarrelàssim	desarrelàssiu	desarrelassin	bal
		desarrelasses		desarrelàssem	desarrelàsseu	desarrelassen	nota 1
	desarrelara	desarrelares	desarrelara	desarrelàrem	desarrelàreu	desarrelaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		desarrela	desarreli	desarrelem	desarreleu	desarrelin
					desarrelau		bal, alg
			desarrele			desarrelen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desarrelat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desarrelar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desarrelat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desarrelat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desarrelat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desarrelat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desarrelar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desarrelat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desarrelat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desarrelat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					desarrelàvets		ant
	desarrelavi			desarrelàvom	desarrelavo
	desarrelaia	desarrelaies	desarrelaia	desarrelàiem	desarrelàieu	desarrelaien	n-occ
Condicional	desarrelariva	desarrelarives	desarrelariva	desarrelarívem	desarrelaríveu	desarrelariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desarrel	desarrels	desarrel				ant
	desarrelo	desarrelos	desarrelo	desarreleguem	desarrelegueu		n-occ
Imperfet	desarrelessi		desarrelessi				sept, alg
	desarrelessa						cent, n-occ
	desarreleguessa	desarreleguesses	desarrelegués	desarreleguéssom	desarreleguéssou	desarreleguessen	n-occ

Sinònims

• arrencar
• extirpar
• traslladar, alienar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: uproot ^(en)
• Castellà: desarraigar ^(es)
• Italià: estirpare ^(it)
• Portuguès: desarraigar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ar·re·lar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot