Català
modifica

Oriental:  /də.zə.rəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /de.za.reˈɫa/, valencià /de.za.reˈɫaɾ/

Verb modifica

desarrelar trans., pron. ‎(pronominal desarrelar-se)

  1. Arrencar una planta o un arbre del lloc on està plantat.
    La pluja ha desarrelat alguns pins que estaven a la vora del barranc.
  2. Perdre una qualitat que era intrínseca o habitual.
    «Ara en aquest temps ha minvat de tal manera l'honestedat dels religiosos, s'ha desarrelat fins a tal punt tota virtut i tota justícia en els prínceps cristians que ha desaparegut el bé.» ([1])
  3. Sentir-se fora del lloc oportú, emigrar forçosament fora del propi territori i no adaptar-se al nou.
    «Els cimarrones havien perdut gairebé tot de la seva cultura africana. Havien assimilat nombroses característiques culturals dels blancs, dels quals havien fugit i el món dels quals refusaven. No tenien una cultura, els havien desarrelat.» ([2])

Sinònims modifica

Conjugació modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: des·ar·re·lar (4)

Vegeu també modifica

  1. Ajuntament de Xàtiva, Els Borja: una projecció europea, 1995
  2. Eugenio Barba, Les illes flotants, 1963, p.163