desarrelar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /də.zə.rəˈɫa/ Occidental: nord-occidental /de.za.reˈɫa/ valencià /de.za.reˈɫaɾ/, /de.za.reˈɫa/
Verb
modificadesarrelar trans., pron. (pronominal desarrelar-se)
- Arrencar una planta o un arbre del lloc on està plantat.
- La pluja ha desarrelat alguns pins que estaven a la vora del barranc.
- Perdre una qualitat que era intrínseca o habitual.
- «Ara en aquest temps ha minvat de tal manera l'honestedat dels religiosos, s'ha desarrelat fins a tal punt tota virtut i tota justícia en els prínceps cristians que ha desaparegut el bé.» (Ajuntament de Xàtiva, Els Borja: una projecció europea, 1995)
- Sentir-se fora del lloc oportú, emigrar forçosament fora del propi territori i no adaptar-se al nou.
- «Els cimarrones havien perdut gairebé tot de la seva cultura africana. Havien assimilat nombroses característiques culturals dels blancs, dels quals havien fugit i el món dels quals refusaven. No tenien una cultura, els havien desarrelat.» (Eugenio Barba, Les illes flotants, 1963, p.163)
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | desarrelar | haver desarrelat | |||||
Gerundi | desarrelant | havent desarrelat | |||||
Participis | desarrelat, desarrelada, desarrelats, desarrelades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desarrelo | desarreles | desarrela | desarrelem | desarreleu | desarrelen | |
desarrele | val | ||||||
desarreli | sept | ||||||
desarrel | desarrelau | bal, alg | |||||
desarrelam | bal | ||||||
Imperfet | desarrelava | desarrelaves | desarrelava | desarrelàvem | desarrelàveu | desarrelaven | |
Passat simple | desarrelí | desarrelares | desarrelà | desarrelàrem | desarrelàreu | desarrelaren | v.cent, eiv |
Futur | desarrelaré | desarrelaràs | desarrelarà | desarrelarem | desarrelareu | desarrelaran | |
Condicional | desarrelaria | desarrelaries | desarrelaria | desarrelaríem | desarrelaríeu | desarrelarien | |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desarreli | desarrelis | desarreli | desarrelem | desarreleu | desarrelin | |
desarrele | desarreles | desarrele | desarrelen | occ | |||
Imperfet | desarrelés | desarrelessis | desarrelés | desarreléssim | desarreléssiu | desarrelessin | |
desarrelesses | desarreléssem | desarrelésseu | desarrelessen | ||||
desarrelàs | desarrelassis | desarrelàs | desarrelàssim | desarrelàssiu | desarrelassin | bal | |
desarrelasses | desarrelàssem | desarrelàsseu | desarrelassen | nota 1 | |||
desarrelara | desarrelares | desarrelara | desarrelàrem | desarrelàreu | desarrelaren | val | |
Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desarrela | desarreli | desarrelem | desarreleu | desarrelin | ||
desarrelau | bal, alg | ||||||
desarrele | desarrelen | occ | |||||
Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... desarrelat |
havem | haveu | ||||||
Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... desarrelar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... desarrelat |
Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... desarrelat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... desarrelat |
Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... desarrelat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... desarrelar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... desarrelat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... desarrelat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... desarrelat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Imperfet | desarrelàvets | ant | |||||
desarrelavi | desarrelàvom | desarrelavo | |||||
desarrelaia | desarrelaies | desarrelaia | desarrelàiem | desarrelàieu | desarrelaien | n-occ | |
Condicional | desarrelariva | desarrelarives | desarrelariva | desarrelarívem | desarrelaríveu | desarrelariven | alg |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desarrel | desarrels | desarrel | ant | |||
desarrelo | desarrelos | desarrelo | desarreleguem | desarrelegueu | n-occ | ||
Imperfet | desarrelessi | desarrelessi | sept, alg | ||||
desarrelessa | cent, n-occ | ||||||
desarreleguessa | desarreleguesses | desarrelegués | desarreleguéssom | desarreleguéssou | desarreleguessen | n-occ |
Sinònims
modificaTraduccions
modificaTraduccions
- Anglès: uproot (en)
- Castellà: desarraigar (es)
- Italià: estirpare (it)
- Portuguès: desarraigar (pt)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: des·ar·re·lar (4)