desencantar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəz.əŋ.kənˈta/
Occidental:	nord-occidental /dez.eŋ.kanˈta/, valencià /dez.eŋ.kanˈtaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desencantà
• Etimologia: Del prefix des- i encantar.

Verb

desencantar trans., pron. ‎(pronominal desencantar-se)

1. Perdre la il·lusió amb què es percebia una situació.

   És apte per educar infants i adolescents algú que s'ha desencantat del món i s'ha desenamorat de la vida?

Sinònims

• desil·lusionar, desengrescar, desmotivar, decebre

Antònims

• meravellar, il·lusionar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	desencantar			haver desencantat
Gerundi	desencantant			havent desencantat
Participis	desencantat, desencantada, desencantats, desencantades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desencanto	desencantes	desencanta	desencantem	desencanteu	desencanten
	desencante						val
	desencanti						sept
	desencant				desencantau		bal, alg
				desencantam			bal
Imperfet	desencantava	desencantaves	desencantava	desencantàvem	desencantàveu	desencantaven
Passat simple	desencantí	desencantares	desencantà	desencantàrem	desencantàreu	desencantaren	v.cent, eiv
Futur	desencantaré	desencantaràs	desencantarà	desencantarem	desencantareu	desencantaran
Condicional	desencantaria	desencantaries	desencantaria	desencantaríem	desencantaríeu	desencantarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desencanti	desencantis	desencanti	desencantem	desencanteu	desencantin
	desencante	desencantes	desencante			desencanten	occ
Imperfet	desencantés	desencantessis	desencantés	desencantéssim	desencantéssiu	desencantessin
		desencantesses		desencantéssem	desencantésseu	desencantessen
	desencantàs	desencantassis	desencantàs	desencantàssim	desencantàssiu	desencantassin	bal
		desencantasses		desencantàssem	desencantàsseu	desencantassen	nota 1
	desencantara	desencantares	desencantara	desencantàrem	desencantàreu	desencantaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		desencanta	desencanti	desencantem	desencanteu	desencantin
					desencantau		bal, alg
			desencante			desencanten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desencantat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desencantar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desencantat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desencantat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desencantat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desencantat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desencantar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desencantat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desencantat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desencantat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					desencantàvets		ant
	desencantavi			desencantàvom	desencantavo
	desencantaia	desencantaies	desencantaia	desencantàiem	desencantàieu	desencantaien	n-occ
Condicional	desencantariva	desencantarives	desencantariva	desencantarívem	desencantaríveu	desencantariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desencant	desencants	desencant				ant
	desencanto	desencantos	desencanto	desencanteguem	desencantegueu		n-occ
Imperfet	desencantessi		desencantessi				sept, alg
	desencantessa						cent, n-occ
	desencanteguessa	desencanteguesses	desencantegués	desencanteguéssom	desencanteguéssou	desencanteguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Alemany: entzaubern ^(de)
• Anglès: disenchant ^(en)
• Anglès: desencantar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·can·tar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot