diquelar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /di.kəˈɫa/ Occidental: nord-occidental /di.keˈɫa/ valencià /di.keˈɫaɾ/, /di.keˈɫa/
Verb
modificadiquelar trans.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... diquelat |
havem | haveu | ||||||
passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... diquelar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... diquelat |
passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... diquelat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... diquelat |
condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... diquelat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... diquelar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... diquelat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... diquelat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... diquelat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: diquelo, diquela, diquelem
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: di·que·lar (3)
- Heterograma de 8 lletres (adeilqru)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DCVB
Caló català
modifica- Pronúncia: /di.kəˈla/
- Etimologia: Del romaní dikhel («mirar, vigilar»), del sànscrit *देक्षति (dekṣati).
Verb
modificadiquelar (dikəlá)
- veure, mirar
- «De la mutzí d'un aranyí van nyisquerbà un dicaló; un busnó en diquelava panant: —Quin sambambanó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)
- De la pell d’un gat en van treure un mocador; un paio s’ho mirava dient: —Quina cosa més bonica!
Conjugació
modificaman | tuquis | ell/ella | nosaltros | vosaltros | ellos/elles | |
---|---|---|---|---|---|---|
present d’ind. | diquela (dikélə) | |||||
imperfet d’ind. | diquelava (dikəlábə) | diquelava (dikəlábə) | ||||
imperfet de subj. | diquelés (dikəlés) | diquelés (dikəlés) |
Vegeu també
modifica- Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
Caló espanyol
modifica- Etimologia: Del romaní dikhel («mirar, vigilar»), del sànscrit *देक्षति (dekṣati).
Verb
modificadiquelar (dikelár)
Sinònims
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: /di.keˈlaɾ/
- Americà: alt /di.k(e)ˈlaɾ/, baix /di.keˈlaɾ/
Verb
modificadiquelar trans. (present diquelo, passat diquelé, futur diquelaré)
- (argot) comprendre, copsar
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: di·que·lar (3)
- Heterograma de 8 lletres (adeilqru)
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre diquelar