Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈɡwaj/
  • Rimes: -aj
  • Etimologia: Interjecció, nom: del gòtic 𐍅𐌰𐌹 ‎(wai), segle XIV.
  • Etimologia: Adjectiu, adverbi: del castellà guay, d’origen incert, segle XX.

Interjecció

modifica

guai

  1. ai (expressió de dolor, d’amenaça)
    «—Com has sabut que jo era aquí? —Guai! M'ho han dit les dones d'aquella casa.» (Joan Santamaria, Visions de Catalunya (Mallorca), 1935)
    «Guai de l'orador si hagués guardat silenci! Això hauría equivalgut a un crim de lesa majestat, i com a tal l'hauríen jutjat.» (Guillem de Brocà i Montagut, Biografía de D. Ramón Llàtzer de Dou i de Bassols, 1916)

guai m. ‎(plural guais)

  1. (antic i alguerès) desgràcia, problema, tràngol
    «Humil, vora de l'era, comptaves els teus dies, silenciosament, amable a la besada de l'orejada austera, i sense guai ni blasme pels baterols del vent.» (Camil Geis, Rosa mística, 1942)

Adjectiu

modifica

guai inv. ‎(plural guais)

  1. (col·loquial, castellanisme) fantàstic, súper, bo

Adverbi

modifica

guai

  1. (col·loquial, castellanisme) molt

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DCVB, Optimot, ésAdir
  • Per a més informació vegeu l'entrada a l'Observatori de neologia sobre guai
  • Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre guai

Català antic

modifica

Interjecció

modifica

guai

  1. guai, ai

Variants

modifica

guai m.

  1. crit de dolor

Vegeu també

modifica

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈɡwai/

Interjecció

modifica

guai

  1. compte (expressió d'amenaça, d'advertència)

guai m. pl.

  1. forma plural de guaio

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1