Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /iŋ.kurˈpo.ɾu/, occidental /iŋ.koɾˈpo.ɾo/
  • Rimes: -oɾo

incorporo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incorporar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incorporar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incorporar.

Castellà

modifica
Peninsular: \iŋ.koɾˈpo.ɾo\
Americà: alt \iŋ.k(o)ɾˈpo.ɾo\, baix \iŋ.koɾˈpo.ɾo\

incorporo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incorporar

incorporō ‎(1a present?), incorporās ‎(2a present), incorporāre ‎(infinitiu), incorporāvī ‎(perfet), incorporātum ‎(supí)

  1. incorporar, jo incorporo
    «variae animalium effigies incorporantur ([1])
    incorporen diverses figures d'animals

Vegeu també

modifica
  1. Gai Juli Solí, De mirabilibus mundi, XXII,20