Potser volíeu: numeró, numéro, número, NÚMERO

Català

modifica

numero

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de numerar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb numerar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb numerar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: nu·me·ro (3)
  • Heterograma de 6 lletres (emnoru)
  • Anagrama: nourem

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /nuˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo

numero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb numerar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: nu·me·ro (3)
  • Heterograma de 6 lletres (emnoru)

numero

  1. número

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre numero

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈnuː.me.ro/
  • Etimologia: Del llatí numĕrus

numero m. ‎(plural numeri)

  1. nombre
  2. número

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: nù·me·ro (3)
  • Heterograma de 6 lletres (emnoru)
  • Pronúncia(i): /ˈnʊ.mɛ.roː/

numerō

  1. datiu singular de numerus
  2. ablatiu singular de numerus