pasta

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpas.tə/, occidental /ˈpas.ta/
Rimes: -asta
Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic πάςτή ‎(pástḗ, «farina barrejada amb suc»), segle XIV.

Nom

pasta f. ‎(plural pastes)

Massa tova, amb un cert grau d'elasticitat.
Per a fer això has de fer una pasta amb ciment, arena i aigua.
Mena de galeta dolça.
Ara prendrem cafè i pastes.
Nom genèric d'aliments fets a base de farina, que després cal bullir.
Per dinar podríem fer pasta: macarrons, fideus,... el que vulguis.
(col·loquial) diners

Compostos i expressions

ésser de bona pasta: ser una persona de bon caràcter o en qui es pot confiar.
no saber de quina pasta és: desconèixer el caràcter d'algú.

Derivats

Traduccions

Alemany: Teigwaren ^(de) f. pl., Pasta ^(de) f.
Anglès: paste ^(en), dough ^(en)
Castellà: pasta ^(es)
Danès: pasta ^(da) c.
Eslovac: cestoviny ^(sk) f. pl.
Feroès: pasta ^(fo) f.
Finès: pasta ^(fi)
Francès: pâte ^(fr), pâtes ^(fr) f. pl.
Gallec: pasta ^(gl) f.
Grec: ζυμαρικά ^(el) n. pl. ‎(zimarikà)
Hongarès: tészta ^(hu)
Islandès: pasta ^(is) n.
Italià: pasta ^(it)
Llatí: pasta ^(la) f.
Llengua de signes catalana: PASTA ^(csc)
Macedoni: тестенина ^(mk) f.
Neerlandès: deegwaren ^(nl) f. pl.
Noruec: pasta ^(no)
Polonès: makaron ^(pl) m.
Portuguès: massa ^(pt) f.
Romanès: paste ^(ro) f. pl.
Rus: макаро́ны ^(ru) pl. ‎(makaroni)
Suec: pasta ^(sv) c.
Turc: makarna ^(tr)
Txec: těstoviny ^(cs) f. pl.
Xinès: 意大利麵 ^(zh) ‎(意大利面, yìdàlìmiàn)

Verb

pasta

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pastar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pastar.

Miscel·lània

Síl·labes: pas·ta (2)
Anagrames: àpats, tapàs

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpas.ta/, meridional /ˈpah.ta/

Americà: alt /ˈpas.t(a)/, baix /ˈpah.ta/

Rimes: -asta
Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic παστά ‎(pastá).

Nom

pasta f. ‎(plural pastas)

pasta
(col·loquial) pasta, diners

Sinònims

(diners) dinero, plata

Derivats

Verb

pasta

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pastar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb pastar

Variants

[2]: (voseo) pastá

Miscel·lània

Síl·labes: pas·ta (2)
Anagrames: aptas, patas, tapas, tapás

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pasta

Danès

Nom

pasta c.

pasta (massa tova)
pasta (nom genèric d'aliments fets a base de farina)

Derivats

tandpasta (1)
pastasalat (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada pasta al Ordbog over det danske Sprog
Article corresponent a la Viquipèdia en danès

Italià

Pronúncia^ⓘ: /ˈpa.sta/
Etimologia: Del llatí pasta.

Nom

pasta f. ‎(plural paste)

pasta

Miscel·lània

Síl·labes: pà·sta (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre pasta

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpas.ta/
Etimologia: Del grec antic παστός ‎(pastós).

Nom

pasta f. ‎(genitiu pastae)

pasta

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pasta	pastae
Vocatiu	pasta	pastae
Acusatiu	pastam	pastās
Genitiu	pastae	pastārum
Datiu	pastae	pastīs
Ablatiu	pastā	pastīs

Polonès

Pronúncia: /ˈpas.ta/
Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic πάςτή ‎(pástḗ).

Nom

pasta f.

pasta (massa tova)

Declinació

Declinació de pasta

	singular	plural
Nominatiu	pasta	pasty
Genitiu	pasty	past
Datiu	paście	pastom
Acusatiu	pastę	pasty
Instrumental	pastą	pastami
Locatiu	paście	pastach
Vocatiu	pasto	pasty

Derivats

pasta do zębów ‎(«pasta de dents»)

Miscel·lània

Síl·labes: pas·ta (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre pasta
Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre pasta