Potser volíeu: pinté

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.te/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

pinte m. ‎(plural pintes)

  1. (antic, nord-occidental) Forma alternativa de pinta.

pinte

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pintar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: petin

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈpin.te/, meridional \ˈpiŋ.te\
Americà: alt /ˈpin.t(e)/, baix \ˈpiŋ.te\, austral /ˈpin.te/

pinte

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb pintar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb pintar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb pintar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: piten