refutar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.fuˈta/
Occidental:	nord-occidental /re.fuˈta/
	valencià /re.fuˈtaɾ/, /re.fuˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: refutà
• Etimologia: Del llatí refutāre.

Verb

refutar trans.

1. Contradir, desfer les raons del contrari.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	refutar			haver refutat
Gerundi	refutant			havent refutat
Participis	refutat, refutada, refutats, refutades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	refuto	refutes	refuta	refutem	refuteu	refuten
	refute						val
	refuti						sept
	refut				refutau		bal, alg
				refutam			bal
Imperfet	refutava	refutaves	refutava	refutàvem	refutàveu	refutaven
Passat simple	refutí	refutares	refutà	refutàrem	refutàreu	refutaren	v.cent, eiv
Futur	refutaré	refutaràs	refutarà	refutarem	refutareu	refutaran
Condicional	refutaria	refutaries	refutaria	refutaríem	refutaríeu	refutarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	refuti	refutis	refuti	refutem	refuteu	refutin
	refute	refutes	refute			refuten	occ
Imperfet	refutés	refutessis	refutés	refutéssim	refutéssiu	refutessin
		refutesses		refutéssem	refutésseu	refutessen
	refutàs	refutassis	refutàs	refutàssim	refutàssiu	refutassin	bal
		refutasses		refutàssem	refutàsseu	refutassen	nota 1
	refutara	refutares	refutara	refutàrem	refutàreu	refutaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		refuta	refuti	refutem	refuteu	refutin
					refutau		bal, alg
			refute			refuten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... refutat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... refutar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... refutat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... refutat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... refutat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... refutat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... refutar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... refutat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... refutat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... refutat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					refutàvets		ant
	refutavi			refutàvom	refutavo
	refutaia	refutaies	refutaia	refutàiem	refutàieu	refutaien	n-occ
Condicional	refutariva	refutarives	refutariva	refutarívem	refutaríveu	refutariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	refut	refuts	refut				ant
	refuto	refutos	refuto	refuteguem	refutegueu		n-occ
Imperfet	refutessi		refutessi				sept, alg
	refutessa						cent, n-occ
	refuteguessa	refuteguesses	refutegués	refuteguéssom	refuteguéssou	refuteguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Alemany: widerlegen ^(de), entkräften ^(de)
• Anglès: refute ^(en)
• Castellà: refutar ^(es), reprobar ^(es)
• Llatí: refuto ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·fu·tar (3)
• Anagrames: fretura, furtaré, trufaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 470.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /re.fuˈtaɾ/

Americà: alt /re.f(u)ˈtaɾ/, baix /re.fuˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí refutāre.

Verb

refutar ‎(present refuto, passat refuté, futur refutaré)

1. refutar

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		refutar			haber refutado
Gerundi		refutando			habiendo refutado
Participi		refutado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	refuto	refutas refutás	refuta	refutamos	refutáis	refutan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	refutaba	refutabas	refutaba	refutábamos	refutabais	refutaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	refuté	refutaste	refutó	refutamos	refutasteis	refutaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	refutaré	refutarás	refutará	refutaremos	refutaréis	refutarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	refutaría	refutarías	refutaría	refutaríamos	refutaríais	refutarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he refutado	has refutado	ha refutado	hemos refutado	habéis refutado	han refutado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había refutado	habías refutado	había refutado	habíamos refutado	habíais refutado	habían refutado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube refutado	hubiste refutado	hubo refutado	hubimos refutado	hubisteis refutado	hubieron refutado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré refutado	habrás refutado	habrá refutado	habremos refutado	habréis refutado	habrán refutado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría refutado	habrías refutado	habría refutado	habríamos refutado	habríais refutado	habrían refutado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	refute	refutes refutés	refute	refutemos	refutéis	refuten
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	refutara o	refutaras o	refutara o	refutáramos o	refutarais o	refutaran o
		refutase	refutases	refutase	refutásemos	refutaseis	refutasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	refutare	refutares	refutare	refutáremos	refutareis	refutaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya refutado	hayas refutado	haya refutado	hayamos refutado	hayáis refutado	hayan refutado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera refutado o	hubieras refutado o	hubiera refutado o	hubiéramos refutado o	hubierais refutado o	hubieran refutado o
		hubiese refutado	hubieses refutado	hubiese refutado	hubiésemos refutado	hubieseis refutado	hubiesen refutado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere refutado	hubieres refutado	hubiere refutado	hubiéremos refutado	hubiereis refutado	hubieren refutado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			refuta refutá	refute	refutemos	refutad	refuten

Miscel·lània

• Síl·labes: re·fu·tar (3)