tollo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈto.ʎo/, meridional /ˈto.ʝo/

Americà: /ˈto.ʝo/, austral \ˈto.ʒo\

• Rimes: -oʎo
• Etimologia: Potser d'un cèltic *tullos ‎(«clot»).

Nom

tollo m. ‎(plural tollos)

1. Amagatall soterrat per a caçadors.
2. (Aragó) toll d'aigua
3. (peixos) gat
4. (peixos) gatvaire
5. (peixos) solraig
6. (peixos) llamia porquina

Miscel·lània

• Síl·labes: to·llo (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tollo
• tollo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔl.loː/
• Etimologia: Del protoitàlic *tolnō, derivat del protoindoeuropeu *tl̥néh₂ti ~ *tl̥nh₂énti, procedent de l'arrel protoindoeuropea *telh₂- ‎‎(«suportar una càrrega»). És cognat amb els termes llatins: tolerō ‎(«tolerar»), tellūs ‎(«la terra com a suport»), tulī (passat del verb ferō), lātus ‎(participi del verb ferō). Els temps perfet i supí de tollō porten el prefix sub- ‎(«a sota») per distingir-los de les formes més emprades tetulī i lātum del verb ferō.

Verb

tollō ‎(1a present^?), tollis ‎(2a present), tollere ‎(infinitiu), sustulī ‎(perfet), sublātum ‎(supí)

1. llevar, toldre, abolir

   Veteres leges novis legibus sublatae.

   Lleis antigues abolides per les lleis noves.

2. elevar, jo elevo

   Aliquem in caelum tollere.

   Elevar cap al cel.

3. divulgar, jo divulgo

   Tu istam temere haud tollas fabulam.

   T'hauria de fer respecte escampar rumors a la lleugera.

4. robar, jo robo

   Tollere pecunias e fano.

   Robar el tresor d'un temple.

5. destruir, jo destrueixo, eliminar, jo elimino

   Carthaginem funditus tollere.

   Destruir Cartago des dels fonaments.

6. suportar, jo suporto, patir, jo pateixo

   Apollodorus poenas sustulit.

   Apol·lodor suportava el càstig.

Derivats

abstollō attollō circumtollō contollō extollō

intollō prōtollō retollō supertollō sustollō tollēns