Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /ˈto.ʎo/, meridional /ˈto.ʝo/
Americà: /ˈto.ʝo/, austral \ˈto.ʒo\
  • Rimes: -oʎo
  • Etimologia: Potser del celta *tullos («clot»).

Nom modifica

tollo m. ‎(plural tollos)

  1. Amagatall soterrat per a caçadors.
  2. (A l'Aragó), toll d'aigua.
  3. (peixos) gat
  4. (peixos) gatvaire
  5. (peixos) solraig
  6. (peixos) llamia porquina

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: to·llo (2)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tollo
  • tollo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.


Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtɔl.loː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *tolnō, derivat del protoindoeuropeu *tl̥néh₂ti ~ *tl̥nh₂énti, procedent de l'arrel protoindoeuropea *telh₂- ‎‎(«suportar una càrrega»). És cognat amb els termes llatins: tolerō ‎(«tolerar»), tellūs ‎(«la terra com a suport»), tulī (passat del verb ferō), lātus ‎(participi del verb ferō). Els temps perfet i supí de tollō porten el prefix sub- ‎(«a sota») per distingir-los de les formes més emprades tetulī i lātum del verb ferō.

Verb modifica

tollō ‎(1a present?), tollis ‎(2a present), tollere ‎(infinitiu), sustulī ‎(perfet), sublātum ‎(supí)

  1. llevar, toldre, abolir
    Veteres leges novis legibus sublatae.
    Lleis antigues abolides per les lleis noves.
  2. elevar, jo elevo
    Aliquem in caelum tollere.
    Elevar cap al cel.
  3. divulgar, jo divulgo
    Tu istam temere haud tollas fabulam.
    T'hauria de fer respecte escampar rumors a la lleugera.
  4. robar, jo robo
    Tollere pecunias e fano.
    Robar el tresor d'un temple.
  5. destruir, jo destrueixo, eliminar, jo elimino
    Carthaginem funditus tollere.
    Destruir Cartago des dels fonaments.
  6. suportar, jo suporto, patir, jo pateixo
    Apollodorus poenas sustulit.
    Apol·lodor suportava el càstig.

Derivats modifica