Català
Modifica

VerbModifica

u·bi·que

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ubicar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ubicar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ubicar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ubicar


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \uˈβi.ke\
Americà: alt /uˈbi.k(e)/, baix \uˈβi.ke\

VerbModifica

u·bi·que

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ubicar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ubicar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈʊ.bɪ.kwɛ/
  • Etimologia: De la unió de l'adverbi relatiu ubi ‎(«a on, en qualsevol lloc») i l'accepció indefinida del terme que ‎(«aquell qui, allò que»).

AdverbiModifica

ubique

  1. A tot arreu.
  2. En qualsevol lloc.