Potser volíeu: varà


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈba.ɾə/, balear /ˈva.ɾə/
Occidental: nord-occidental /ˈba.ɾa/, valencià /ˈva.ɾa/, /ˈba.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Etimologia: Del llatí vara ‎(«travesser, peça d'una bastida, cavallet per a sostenir peces de construcció»), segle XIII.
  • Anagrames: avar, àvar

NomModifica

va·ra f. ‎(plural vares)

  1. Brancó net de fulles usat com a bastó o mànec.
  2. Bastó usat com a insígnia d'autoritat, especialment els alcaldes.
    vara d'alcalde, tenir vara alta
  3. Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams o tres peus. Equivalent a 771 mm a Lleida i a Tarragona, 906 mm a Castelló i València, 912 mm a Xàtiva i Alacant.
    vara quadrada
  4. Barra llarga i aparellada amb una altra, que serveix per a junyir l’animal al carro.
  5. Tirador.
  6. (botànica) Nard o altres plantes del gènere Agapanthus, de la família de les liliàcies o d'altres famílies compostes.
    vara de Jessè
  7. (golf) Part central d'un bastó, consistent en una barra prima, llarga, recta i de flexibilitat variable que fa d'eix.

Compostos i expressionsModifica

  • vara d'alcalde
  • tenir vara alta = Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

va·ra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de varar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb varar

AdjectiuModifica

va·ra f. ‎(plural vares)

  1. forma femenina de var

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

va·ra f. ‎(plural varas)

  1. vara


Llatí
Modifica

AdjectiuModifica

vārā

  1. ablatiu femení singular de vārus

vāra

  1. nominatiu femení singular de vārus
  2. nominatiu neutre plural de vārus
  3. vocatiu femení singular de vārus
  4. vocatiu neutre plural de vārus
  5. acusatiu neutre plural de vārus