viola

Potser volíeu: Viola, violà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /biˈɔ.ɫə/, balear /viˈɔ.ɫə/

Occidental: nord-occidental /biˈɔ.ɫa/, valencià /viˈɔ.ɫa/, /biˈɔ.ɫɔ/

• Rimes: -ɔla
• Etimologia: Del llatí viŏla.
• Anagrames: avilo, oliva, Oliva, volia

Nom

vi·o·la f. ‎(plural violes)

1. Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel.
2. Planta que fa flors de color lila.

• 
• 

Traduccions

Instrument de corda

• Alemany: Bratsche ^(de) f., Viola ^(de) f.
• Anglès: viola ^(en)
• Castellà: viola ^(es)

• Francès: viole ^(fr)
• Italià: viola ^(it)

Planta que fa flors de color lila

• Anglès: violet ^(en)
• Castellà: violeta ^(es)

• Francès: violette ^(fr)
• Italià: violetta ^(it)

Verb

vi·o·la

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de violar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb violar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• viola. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /viˈəʊ.lə/, /vʌɪˈəʊ.lə/

Nom

viola ‎(plural violas)

1. viola

Vegeu també

• viola. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia: /ˈbjo.la/

Nom

vio·la f. ‎(plural violas)

1. viola

Italià

• Pronúncia: /viˈɔː.la/, /ˈvjɔː.la/

Nom

vi·ò·la, viò·la f. ‎(plural viole)

1. viola