viola

Potser volíeu: Viola, violà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɔ.ɫə/, balear /viˈɔ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /biˈɔ.ɫa/
	valencià /viˈɔ.ɫa/, /biˈɔ.ɫɔ/

• Rimes: -ɔla
• Etimologia: Del llatí viŏla.

Nom

viola f. ‎(plural violes)

1. Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel.
2. Planta que fa flors de color lila.

• 
  mostra de so^ⓘ
• 

Traduccions

Instrument de corda

• Alemany: Bratsche ^(de) f., Viola ^(de) f.
• Anglès: viola ^(en)
• Castellà: viola ^(es)
• Francès: viole ^(fr)
• Italià: viola ^(it)

Planta que fa flors de color lila

• Anglès: violet ^(en)
• Castellà: violeta ^(es)
• Francès: violette ^(fr)
• Italià: violetta ^(it)

Verb

viola

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de violar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb violar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·o·la (3)
• Anagrames: avilo, oliva, Oliva, olivà, ovali, ovalí, volia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• viola. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

• Pronúncia: /viˈəʊ.lə/, /vʌɪˈəʊ.lə/

Nom

viola ‎(plural violas)

1. viola

Vegeu també

• viola. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbjo.la/
• Rimes: -ola

Nom

viola f. ‎(plural violas)

1. viola

Miscel·lània

• Síl·labes: vio·la (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /viˈɔː.la/, /ˈvjɔː.la/

Nom

viola f. ‎(plural viole)

1. viola

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ò·la (3), viò·la (2)