pap
Potser volíeu: PAP
Multilingüe
modificaSímbol
modificapap
Català
modificaNom
modificapap m. (plural paps)
- Part carnosa entre la barba i el coll d'un animal, en especial dels ocells, en forma de bossa i on dipositen el menjar. Gavatx.
- Ventre de l'home.
- L'interior de l'home.
Compostos i expressions
modifica- Ficar al pap: menjar.
- No se li florirà res en el pap: frase feta amb què es nota a aquella persona que no sap guardar secret i diu allò que no hauria de dir.
- Tenir algú o quedar-li alguna altra cosa en el pap: no dir tot allò que se sap o se sent.
- Tenir-ne una en el pap i una altra en el sac: Pensar una cosa i dir una altra.
- Treure el pap: fer dir tot allò que se sap.
- Omplir el pap: Menjar molt.
- Omplir el pap i el sac: reprendre a qui no es contenta amb allò que li donen i demana més, o en pren més per una altra ocasió; sovint es diu dels convidats.
- Buidar el pap: Dir tot quant se sap o es té callat.
- tenir-ne el pap ple
Relacionats
modifica- papo, arcaisme [1]
- empapar, arcaisme
- empapussar
Traduccions
modificaTenir algú o quedar-li alguna altra cosa en el pap
- Castellà: quedar algo u otra cosa en el estómago
- Llatí: aliquid celare
Tenir-ne una en el pap i una altra en el sac
- Castellà: decir uno y pensar otro
Treure el pap
- Castellà: hacer desembuchar
Omplir el pap i el sac
- Castellà: una en el papo y otra en el saco
Buidar el pap
- Castellà: desembuchar (es)
Verb
modificapap
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar.
- Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar.
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
Anglès
modificaNom
modificapap (plural paps)
Hongarès
modificaNom
modificapap