Potser volíeu: Barba, barbà

Català

modifica

barba f. ‎(plural barbes)

  1. Pèl que els homes de vegades es deixen créixer per la cara i en especial el què hi ha a la barbeta.
  2. Pèl o apèndix que tenen alguns animals, comparable a la barba d'un home per la seva posició.
    La barba d'una cabra.
  3. Part sortint de la mandíbula inferior; barbeta.
    Tenir la barba ampla.
  4. (ornitologia) Cadascun dels filaments paral·lels disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes dels ocells.
  5. (mastologia) Làmina còrnia que tenen les balenes i els rorquals implantades transversalment al paladar, que conjuntament serveixen per filtrar el plàncton de què s'alimenten.
  6. Rebava que hi ha a la vora d'una peça deguda al seu encuny.
  7. Vores irregulars sobrants d'un paper fabricat a mà.
  8. (botànica) Arestes d'una planta.
  9. (botànica) Arrels primes d'una planta.
  10. Algues o altra brutícia filamentosa que penja del buc d'una nau o d'un recipient qualsevol.
  11. Columna de glaç que penja de les branques d'un arbre o similar.

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • a les barbes: Davant mateix d'algú.
    Va intentar robar a les barbes del botiguer.
  • barba de cuixa: Tall de carn corresponent a l'anca d'un anyell.
  • fer o fer-se la barba: Afaitar-se la barba.
  • per barba: Per persona.
    Seran quatre euros per barba.

Traduccions

modifica

barba m. ‎(plural barbes)

  1. (obsolet) Actor especialista en representar papers de vell.

Traduccions

modifica

barba

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barbar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barbar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bar·ba (2)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): \ˈbaɾ.βa\
  • Rimes: -aɾba
  • Etimologia: Del llatí barba.

barba f. ‎(plural barbas)

  1. barba

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

barba

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb barbar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb barbar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bar·ba (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre barba
  • Pronúncia(i): /ˈbar.ba/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *bʰardʰeh₂.

barba f. ‎(genitiu barbae)

  1. barba

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu barba barbae
Vocatiu barba barbae
Acusatiu barbam barbās
Genitiu barbae barbārum
Datiu barbae barbīs
Ablatiu barbā barbīs


Derivats

modifica