Plantilla:ca-pron

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (Error: vocal tònica 'o' ambigua.)

Informació de la plantilla

Plantilla per presentar la pronúncia en català organitzada per àrees dialectals. Vegeu Viccionari:Pronúncia del català per a més informació.

Té diverses funcions: 1) generació de pronúncia automàtica, o 2) mostra la pronúncia especificada manualment; a més 3) pot incloure fitxers d’àudio en les transcripcions AFI, i 4) genera la rima corresponent.

Pronúncia automàtica

Amb la plantilla buida {{ca-pron}} genera la pronúncia del títol de la pàgina. El codi és a Mòdul:ca-pron/AFI.

Contempla quatre àrees: central, balear, nord-occidental i valencià. Si no hi ha diferències llavors les agrupa en una de sola o bé en oriental (central i balear) i occidental (nord-occidental i valencià).

Paràmetres

• 1= (primer paràmetre) Reescriptura ortològica o bé notació de substitució o bé indicador de substitució, per defecte el títol de la pàgina. Serà general per a totes les àrees, a no ser que s’indiqui una altra cosa en els paràmetres a continuació. Es poden usar diferents substitucions o indicadors separats per una coma.
• centr= Pel català central formal, i centr2= per una segona variant.
  • gir= Pel central gironí, si és rellevant incloure’l.
• bal= Pel balear majoritari, especialment mallorquí, i bal2= per variants, especialment menorquí i eivissenc.
• nocc= Pel català nord-occidental formal, i nocc2= per una segona variant.
• val= Pel valencià formal, i val2= per una segona variant.
• or= Pel grup oriental, equivalent a "centr" més "bal", i or2= per una segona variant.
• occ= Pel grup occidental, equivalent a "nocc" més "val", i occ2= per una segona variant.
• pagename= Substitueix el títol de la pàgina. És útil per a proves o mostres fora de l’entrada corresponent.

En general, serà més simple usar els indicadors que cobreixen el casos més comuns, o bé una substitució. Aquests formats generalment es podran usar també en les formes flexionades o les conjugades. Una reescriptura completa pot ser útil en casos complexos, però és més propensa a introduir-hi errors.

Per a alguns casos rellevants d’indicadors i reescriptures sistemàtiques, afegeix una subcategoria de Categoria:Mots en català per característiques fonètiques.

Notació de substitucions

Amb el format "<de>:<a>" se substitueix la part <de> per <a>. La substitució s’aplica només una vegada en el primer cas trobat. Caldrà proporcionar suficient context per fer la substitució on es desitja i no abans.

Pels casos més comuns el format se simplifica amb marques que només tenen la part <a> i la part <de> es pot reconstruir:

• Si hi ha un accent gràfic, ho reconstrueix sense accent: "à" equival a "a:à", "ós" equival a "os:ós".
• Si hi ha un guionet, l’intercala en el prefix indicat: "a-" equival a "a:a-".
• "ks" equival a "x:ks" (pronúncia ics") i "xx" equival a "x:xx" (pronúncia xeix també en occidental).
• En el cas de les vocals mitjanes (e, o) la substitució es fa sobre la vocal tònica (vegeu a continuació).

Es poden combinar diferents substitucions o marques separades per una coma. Per exemple "ks,é" indica la x amb so ics i el timbre de la vocal tònica. Independentment de l’ordre especificat, es farà primer la vocal mitjana i després la resta.

Si no es pot trobar la seqüència <de> llavors mostrarà un missatge d’error.

Marques especials

• Amb un valor igual a "-", s’exclou. Aplicat a una àrea, l’exclou. Aplicat al primer paràmetre general, exclou totes les àrees no especificades.
• Amb un valor igual a "+", s’inclou amb el títol de la pàgina. Com a marca general és el valor per defecte. Pot ser útil en combinacions com {{ca-pron|-|bal=+}} per generar només la pronúncia en balear quan no necessita cap altra marca.

Vocals mitjanes tòniques

Vegeu les notes de Viccionari:Vocals mitjanes tòniques.

Les vocals e i o solen ser ambigües que no duen accent gràfic. Es pot indicar el timbre d’aquestes vocals amb una marca amb diacrítics.

Marca	Resultat	Casos típics
é	/e/ a tot arreu	Heretats del llatí ĕ, ae, ā, ǎ; castellanismes i gal·licismes moderns
è	/ɛ/ a tot arreu	Cultismes del llatí, manlleus adaptats i mots heretats davant contextos obridors, especialment l i r
ê	triple: /ɛ/ en central, /ə/ en balear, /e/ en occidental	Heretats del llatí ē, ǐ, oe
ë	doble: /ɛ/ en oriental, /e/ en occidental	Cultismes tardans
ó	/o/ a tot arreu	Heretats del llatí ō, ǔ, i d’altres en context tancador especialment davant nasal
ò	/ɔ/ a tot arreu	Heretats del llatí ǒ, au, i d’altres irregulars amb accent a la primera síl·laba
ô	/ɔ/ en oriental, /o/ en occidental	Alguns mots vacil·lants

Accent secundari

Els mots compostos, mots amb prefix tònic i adverbis en -ment tenen un accent secundari. Proporcioneu els dos accents gràfics separats per una coma. Exemple: per agredolç useu {{ca-pron|à,ò}}, per bojament useu {{ca-pron|bò,é}}.

Cal tenir en compte que es continua aplicant la marca per les vocals mitjanes tòniques. Així "ò" i "é" només s’aplica a la vocal tònica primària. Per un accent secundari en una vocal mitjana, e/o, caldrà proporcionar més context. En el darrer exemple, "bò,é" indica que "é" és la vocal tònica primària i "bò" és una substitució equivalent a "bo:bò", tot plegat equivalent a la reescriptura "bòjamént".

Vocals sense neutralització oriental

En certs casos no es produeix la neutralització àtona oriental. Pot passar en cultismes, llatinismes i italianismes, o per contacte vocàlic no sistemàtic. Quan sigui necessari anul·lar la neutralització d’una vocal, canvieu-la per ā, ē, ō. Per exemple a fluorar {{ca-pron|o:ō}}.

Xeix o ics

La lletra x és ambigua. Pot ser xeix (mots patrimonials) /ʃ/ o /t͡ʃ/, o bé ics (cultismes) /ks/ o /ɡz/. S’assigna segons els casos més comuns però n’hi ha d’imprevisibles.

• ks pel so ics. Típicament en casos intervocàlics on no es pot determinar si és patrimonial o cultisme. És equivalent a "x:ks" substituint la primera x. Exemple: per fixar useu {{ca-pron|ks}}.
• xx pel so xeix no africat. En alguns mots d’origen àrab la xeix inicial no és africada en occidental, sinó /ʃ/. Podeu usar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià o consultar en línia el DNV o el DCVB per identificar les excepcions. Exemple: per xeresà useu {{ca-pron|val=xx}} per a modificar-ho només en valencià.

Erra final

Per defecte, es considera muda la lletra -r final, i el plural -rs, quan la síl·laba és tònica, excepte en valencià i en monosíl·labs. Això inclou els infinitius -ar, -er, -ir, i els adjectius i noms en -ar, -er, -or. En els infinitius àtons en -er (témer) també es fa muda si s’usa el paràmetre tipus=inf. En la resta, monosíl·labs, plans i esdrúixols, es considera sonora. Queden coberts la majoria de casos, però hi ha moltes excepcions o vacil·lacions.

Quan sigui necessari canviar-ho, es pot usar:

• rr per fer-la sonora.
• -r per fer-la muda. A tenir en compte que l’eliminació de la consonant pot canviar la detecció de la vocal tònica. Si és necessari proporcioneu els dos valors, vegeu per exemple carrer on és muda en part del valencià.

En particular, cal revisar:

• Adjectius en -ar que són sonors especialment si són homòfons amb un infinitiu (modular). També és sonor en la majoria d’adjectius en -ur no tractats per seguir un criteri simple (impur).
• Substantius en -or que no provenen de sufixos -(d)or (humor)
• Cultismes on es fa sonora.
• En balear hi ha més casos de erra muda (menor, labor). En monosíl·labs pot ser vacil·lant (mar, or).
• En valencià septentrional i el més meridional es fan mudes en els infinitius i els substantius patrimonials. En el cas d’infinitius ja està tractat amb el paràmetre tipus=inf. En el cas de substantius, a falta d’accés a algun atles lingüístic, es pot consultar el DCVB si indica la pronúncia del Maestrat o d’alguna de les seves poblacions (garrofer).

Geminació de bl/gl

Els grups -bl- i -gl-, quan són posttònics, són geminats en central i nord-occidental no meridionals, i en balear. Això inclou tots els adjectius amb terminació -ble. També són geminats els seus derivats pretònics que no es poden identificar automàticament. Per exemple poble s’identifica com a geminat posttònic, però no el pretònic poblar ni les formes conjugades arrizotòniques. A més, en balear hi ha alguns casos geminats pretònics que no són sistemàtics, per exemple obligar.

En canvi, no hi ha geminació quan el radical no és final, encara que el grup sigui posttònic. Això passa amb bíblia, els seus derivats i pocs casos més.

Quan calgui canviar-ho:

• bbl o ggl genera la geminació en les àrees on és habitual, o bé en l’àrea indicada. És equivalent a la substitució "bl:bbl" o a la reescriptura "pobblar".
• +bl o +gl anul·la la geminació automàtica.

Iodització o ieisme històric

La iodització (/ʎ/ > /j/) és tradicional i sistemàtica en balear en certs casos de mots patrimonials d’un determinat origen etimològic, però s’evita en registres formals. Això inclou mots molt comuns com fill o el sufix -all, però no d’altres casos etimològics.

Amb la marca yll (tal com s’escrivia en català antic) es genera la pronúncia balear alternativa amb iodització. Per exemple, abella és equivalent a la substitució "bal2=ll:y" (però no aplicada a inici de mot) i a la reescriptura "bal2=abeya".

No es considera la iodització d’alguns parlars del català central, menys sistemàtic i dialectal. Si és rellevant, es pot incloure específicament, per exemple com vull.

Prefixos no assimilats

Els prefixos no assimilats, i certs mots compostos amb el primer element tònic, introdueixen una pausa no reflectida en l’ortografia: hiat davant i/u, erra vibrant o essa sorda igual que a inici de mot. Es detecten els casos més comuns, però n’hi ha d’imprevisibles.

Quan sigui necessari, afegiu un guionet com a separador. Exemples: asocial {{ca-pron|a-}} (equivalent a "a:a-" o "a-social"), pesainfants {{ca-pron|pesa-}} (equivalent a "ai:a-i" o "pesa-infants"). Com a separadors també funcionen el punt baix, el punt volat i la hac.

El prefix sub- sonoritza davant de vocal, vacil·lant en valencià. Per exemple a subestimar {{ca-pron|sub-}} genera la pronúncia com *supestimar.

Prefixos tònics

Els prefixos tònics introdueixen un accent secundari que és rellevant en oriental perquè implica la no reducció vocàlica.

Per indicar un prefix tònic amb accent secundari, afegiu el prefix amb el seu accent i un signe + que no afectarà l’accent primari del segon component. Per exemple contraatacar {{ca-pron|côntra+}} considerarà el segon component atacar amb tractament normal.

Hac aspirada

Per marcar la h aspirada, dupliqueu-la. Exemple: halar {{ca-pron|h:hh}}, equivalent a la reescriptura "hhalar".

Pronúncia manual

En principi, es recomana usar la pronúncia automàtica, amb els indicadors o reescriptura que sigui necessari. La pronúncia manual és propensa a la introducció d’errors i queda fora dels canvis que es puguin introduir en la pronúncia automàtica. Per compatibilitat amb la pràctica usada inicialment, es manté la possibilitat d’especificar-la manualment.

Es poden especificar les pronúncies AFI amb els separadors /.../, tant general, com per blocs dialectals o per àrees. La resta de casos no especificats es generaran automàticament.

Paràmetres d’àrees addicionals (només amb AFI):

• sept= Pel català septentrional, si és rellevant i diferent del central.
  • alg= Per l’alguerès, si és apropiat.

Pronúncia informal

La pronúncia generada és la recomanada en un context formal. Quan sigui rellevant, es poden afegir pronúncies informals:

• informal=, informal2=, informal3=, primera, segona i tercera pronúncia informal.
  • inf_q=, inf2_q=, inf2_q=, qualificador per la primera, segona i tercera pronúncia informal.

Fitxers d’àudio

Per a cada àrea es pot afegir un fitxer d’àudio. El format és amb "f-" davant del paràmetre d’àrea i com a contingut el títol del fitxer (sense el prefix "Fitxer:").

Exemple:

{{ca-pron

|f-val=LL-Q7026 (cat)-Millars-acció.wav

}}

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ək.siˈo/, occidental /ak.siˈo/^ⓘ

La plantilla selecciona la representació AFI que correspon a l’àrea indicada de l’àudio. A més, afegeix la Categoria:Termes en català amb àudio.

Per a una millor lectura del codi, és recomanable separar els paràmetres d’àudio dels paràmetres propis de pronunciació, posant cada fitxer en una nova línia.

Rimes

La plantilla genera la rima corresponent de Categoria:Rimes en català. Bàsicament elimina els al·lòfons, parteix de la pronúncia en valencià però considerant les vocals tòniques orientals.

Es pot eliminar la rima generada amb rima=-. Es pot afegir una rima manualment amb {{ca-rima}}.

Fonts de consulta

A banda de documents descriptius, com la GIEC (gramàtica de l’IEC, cap. I Fonètica i fonologia), la GNV (gramàtica de l’AVL, cap. 1 Ortologia) i el llibre d’estil de la UIB, hi ha quatre fonts bàsiques en línia per a consultar la pronúncia de lemes:

1. El GDLC (Gran Diccionari de la llengua catalana), pel català central. La pronúncia es pot trobar en l’apartat bilingüe "francès", per exemple l’entrada subaltern.
   • Recull el Diccionari ortogràfic i de pronúncia de Jordi Bruguera.
   • Pot tenir errors tipogràfics ocasionals. Normalment es detecten per manca de sentit.
2. El DNV (Diccionari normatiu valencià), pel valencià. Per exemple subaltern.
   • No indica l’accent secundari quan no hi ha canvi de timbre en la vocal. Per aquest cas cal seguir el GDLC.
   • Inclou la pronúncia rizotònica dels verbs. Això no és determinant per a altres àrees quan la vocal mitjana és tancada.
   • Els trets generals normalment són aplicables al nord-occidental. A comprovar amb el DCVB, si ho indica.
3. El DCVB (Diccionari català-valencià-balear), especialment pel balear. Per exemple cella.
   • Està basat en treballs de camp de principi del segle XX, algunes pronúncies poden ser obsoletes o excessivament col·loquials. És útil per la pronúncia tradicional i dialectal, però s’ha de prendre amb precaució de forma orientativa, per contrastar o com a darrer recurs.
   • La marca "or." correspon al català central, "occ." al nord-occidental i "pir-or." al septentrional. A vegades són llistes de localitats que cal situar i sintetitzar per àrees dialectals.
   • Pel balear es pot prendre com a autoritat. Si no s’especifica "bal" cal cercar "Mall." o "Palma", i per la variant "bal2" serà "Men." o "Eiv.". Cal reconsiderar els trets no formals indicats per la UIB (canvis o elisions de vocals i certes consonants, iodització, rotacisme...)
4. L’ésAdir per a noms propis i estrangerismes. Per exemple Angola i kosher.
   • La marca "or." correspon al català central i "occ." al nord-occidental. Sovint es pot generalitzar als blocs oriental i occidental.
   • En alguns casos mostra una pronúncia col·loquial acastellanada. A prendre amb precaució si no hi ha reducció vocàlica oriental o amb les vocals e i o tancades.