Plantilla:ca-pron

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɾuˈnun.si.ə/

Informació de la plantilla

DescripcióModifica

Plantilla per presentar la pronúncia en català organitzada per àrees dialectals. Té la mateixa funció que les plantilles generals {{pronafi}} i {{pron}}. Vegeu Viccionari:Pronúncia del català per a més informació.

Té diverses funcions: 1) generació automàtica de la pronúncia, o 2) mostra la pronúncia especificada amb paràmetres, i 3) genera la rima corresponent.

Pronúncia automàticaModifica

Amb la plantilla buida {{ca-pron}} genera la pronúncia del títol de la pàgina. Amb un paràmetre {{ca-pron|mot}} (sense les barres /.../ de la transcripció AFI) genera la pronúncia del mot especificat. El codi és a Mòdul:ca-pron/AFI.

Anotació ortològicaModifica

En algunes limitacions de casos que resulten ambigus i cal especificar una anotació ortològica:

Vocals tòniques sense accent gràfic. Les lletres e, o són ambigües quan són tòniques sense accent gràfic. S’assignen obertes o tancades segons els casos més comuns però hi ha variacions imprevisibles. Quan sigui necessari proporcioneu el mot amb l’accent corresponent:é, è, ó, ò. Casos especials variables:
- ê: oberta en central, neutra tònica en balear i tancada en occidental. Exemples: {{ca-pron|Pére}}, {{ca-pron|pêra}}.
- ë: oberta en oriental i tancada en occidental (la diferència amb ê és la neutra tònica balear que es dóna amb etimologia patrimonial)
- ô: oberta en oriental i tancada en occidental.
Vocals àtones sense neutralització oriental. En certs casos no es produeix la neutralització àtona oriental. Pot passar en cultismes, llatinismes i italianismes, o per contacte -ea- (sistemàtic ja resolt) o -uo- (vacil·lant). Quan sigui necessari anul·lar la neutralització d’una vocal, useu ā, ē, ō: per exemple a fluorar {{ca-pron|fluōrar}}.
Accent secundari. Els mots compostos, mots amb prefix tònic i adverbis en -ment tenen un accent secundari. Proporcioneu el mot amb dos accents gràfics. Exemple: per protollengua useu {{ca-pron|prótolléngua}}, per bojament useu {{ca-pron|bòjamént}}.
Ics o xeix. La lletra x és ambigua. Al principi d'una paraula pot ser /ʃ/ o /t͡ʃ/ (diferencia blocs occidental/oriental, amb algunes excepcions valencianes), i en els altres casos /ʃ/ o /ks ~ ɡz/ (diferencia mots natius/cultismes). S’assigna segons els casos més comuns però hi ha casos imprevisibles.
- Per al primer cas, és /ʃ/ al bloc oriental i /t͡ʃ/ al bloc occidental, però hi ha casos on la pronunciació valenciana és /ʃ/. Podeu utilitzar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (aquí) per identificar les excepcions. Exemple: per xeresà useu {{ca-pron|occ=/t͡ʃe.ɾeˈza/|val=ʃe.ɾeˈza/|or=/ʃə.ɾəˈza/}}.
- Per al segon cas, quan sigui necessari proporcioneu el mot amb les consonants ks en lloc de x. Exemple: per fixar useu {{ca-pron|fiksar}}.
Prefixos no assimilats. Els prefixos no assimilats introdueixen una pausa no reflectida en l’ortografia: hiat davant i/u, erra vibrant o essa sorda com a inici de mot. Es detecten els casos més comuns però n’hi ha d’imprevisibles. Quan sigui necessari, afegiu un guionet. Com a separadors també funcionen el punt baix, el punt volat i la hac. Exemples: {{ca-pron|a-social}}, {{ca-pron|pesa-infants}}.
Estalvi de dièresi. No es detecten els llatinismes en -ius, que no formen diftong. Cal afegir dièresi per indicar hiat: {{ca-pron|Màriüs}}. Els estalvis de dièresi en les formes conjugades i en els derivats amb sufixos -isme i -ista, ja són detectats.
Erra final. La lletra -r final generalment és muda, excepte en valencià, però es manté en alguns mots. Quan sigui necessari proporcioneu el mot amb -rr. Exemple: per mar useu {{ca-pron|marr}}.
Hac aspirada. Per marcar la h aspirada, dupliqueu-la. Exemple: {{ca-pron|hhalar}}.
Geminació. Els grups /bl/ i /gl/ són geminats en oriental quan són posttònics. També els seus derivats pretònics que no es poden identificar automàticament. Per exemple poble s’identifica com a geminat però no poblar i les formes conjugades arrizotòniques. Quan sigui necessari es pot marcar duplicant la consonant: {{ca-pron|pobblar}}. Aquesta duplicació no s’aplicarà en català occidental.
Iodització balear. La iodització balear (/ʎ/ > /j/ és sistemàtica en certs casos de mots patrimonials d’un determinat origen etimològic. Per generar la pronúncia balear amb iodització, substituïu -ll- per -yll- (tal com s’escrivia en català antic). Per exemple {{ca-pron|abeylla}}. No es considera la iodització d’alguns parlars del català central, menys sistemàtic i dialectal.

Pronúncia especificadaModifica

Format amb una única pronúncia:

{{ca-pron| }}

Format per blocs dialectals:

{{ca-pron| or = | occ = }}

Format general per àrees:

{{ca-pron
 | centr = | bal = 
 | nocc = | val =
}}

Format complet:

{{ca-pron| 1 = 
 | or =
  | centr = | bal = | bal2 = | sept = | alg = 
 | occ = 
  | nocc = | val = | val2 = 
}}

Paràmetres d'àrees:

1 = , primer paràmetre sense nom, per la pronúncia general sense indicació d'àrea.
2 = , segon paràmetre sense nom, per la segona pronúncia general sense indicació d'àrea.
or = , català oriental, que inclou central i balear, més septentrional i alguerès si fos necessari. A ometre si cal especificar una àrea més concreta.
- centr = , català central, si és d'ús d'àmbit restringit o diferent del general pel català oriental.
- bal = , balear, si és d'ús d'àmbit restringit o diferent del general pel català oriental. Típicament /v/ tot i que també es pot donar en alguna zona central. Amb +bal = substitueix el valor generat i l’afegeix a la resta (típicament per casos de erra final no patrimonial que no és muda).
- bal2 = , segona pronúncia per balear. Típicament per diferenciar o àtona: /o/ en mallorquí (majoritari en bal=) i /u/ en menorquí i eivissenc (especificat en bal2=).
- sept = , català septentrional, només si és diferent del català central amb el qual generalment es pot identificar. Amb +sept = l’afegeix a la resta de valors generats.
- alg = , alguerès, només si és rellevant. Amb +alg = l’afegeix a la resta de valors generats.
occ = , català occidental, que inclou el català nord-occidental i el valencià. A ometre si cal especificar una àrea més concreta.
occ2 = , segona pronúncia en català occidental.
- nocc = , català nord-occidental, si és d'ús d'àmbit restringit o diferent del general pel català occidental.
- val = , valencià, si és d'ús d'àmbit restringit o diferent del general pel català occidental.
- val2 = , altres formes acceptades en valencià. Típicament sense betacisme /v/ (formal en val=) i amb betacisme /b/,/β/ (especificat en val2=).
informal = , informal2 = , informal3 = , primera, segona i tercera pronúncia informal.
- inf_q = , inf2_q = , inf2_q = , qualificador per la primera, segona i tercera pronúncia informal.
rima = , amb un valor buit anul·la la rima generada. Es pot afegir una rima manualment amb {{ca-rima}}.

ExemplesModifica

Una única pronúncia:

{{ca-pron|/miɫ/}}

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miɫ/

Pronúncia general i una específica:

{{ca-pron|/miˈle/ | val = /miˈleɾ/}}

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈle/, valencià /miˈleɾ/

Cas més habitual pels dos blocs dialectals:

{{ca-pron| or = /ˈka.zə/ | occ = /ˈka.zə/}}

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.zə/, occidental /ˈka.zə/

Un bloc dialectal i l'altre subdividit, a partir de tres paràmetres ho mostra en dues línies:

{{ca-pron | or = /kənˈta/ | n-occ = /kanˈta/ | val = /kanˈtaɾ/ }}

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kənˈta/

Occidental: nord-occidental /kanˈta/, valencià /kanˈtaɾ/

Amb les quatre àrees bàsiques:

{{ca-pron | centr = /kəˈβa/ | bal = /kəˈva/ | n-occ = /kaˈβa/ | val = /kaˈβaɾ/ | val2 = /kaˈvaɾ/ }}

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kəˈβa/, balear /kəˈva/

Occidental: nord-occidental /kaˈβa/, valencià /kaˈβaɾ/, /kaˈvaɾ/

Cas complex:

{{ca-pron | centr = /bə.pu.ɾid.zə.siˈo/ | bal = /və.po.ɾid.zə.siˈo/ | bal2 = /və.pu.ɾid.zə.siˈo/ | alg = /va.pu.ɾi.za.siˈo/ | n-occ = /ba.po.ɾi.d͡za.siˈo/ | val = /va.po.ɾi.za.siˈo/ | val2 = /ba.po.ɾi.za.siˈo/ }}

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bə.pu.ɾid.zə.siˈo/, balear /və.po.ɾid.zə.siˈo/, /və.pu.ɾid.zə.siˈo/, alguerès /va.pu.ɾi.za.siˈo/

Occidental: nord-occidental /ba.po.ɾi.d͡za.siˈo/, valencià /va.po.ɾi.za.siˈo/, /ba.po.ɾi.za.siˈo/