poble
CatalàModifica
- Pronúncia(i): oriental /ˈpɔb.bɫə/, occidental /ˈpɔ.βɫe/
|
(fitxer) |
NomModifica
poble m. (plural pobles)
- Conjunt de persones amb vincles socials, polítics, ètnics, religiosos, històrics.
- Conjunt d’habitants d’una població.
- Classe social no privilegiada o comuna.
- (castellanisme) Població amb pocs habitants, menor que una ciutat o vila.
SinònimsModifica
- (conjunt de persones) gent, massa, nació, col·lectivitat, raça.
- (habitants d'una població) habitants, ciutadans, veïns, veïnat.
- (gent de classe no privilegiada) plebs, gent de poc braç, el comú de la gent, el comú, el baix poble, el vulgar.
- (població amb pocs habitants) vilatge, pobla, llogarret, llogaret, llogarró, poblat, aldea (antic), localitat (mot general), població (mot general).
DerivatsModifica
Compostos i expressionsModifica
- ser de poble (despectiu): provincià, inculte.
- menjar de poble: menjar natural.
- la veu del poble: opinió comuna i estesa.
- poble de quatre cases o poble de mala mort: el petit i insignificant.
TraduccionsModifica
Conjunt de persones
|
|
Població amb pocs habitants
|
|
VerbModifica
poble
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de poblar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb poblar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb poblar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb poblar
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: po·ble (2)
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB