poble

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpɔb.bɫə/, occidental /ˈpɔ.βɫe/

Àudio: català occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí populus, segle XII.

Nom

po·ble m. ‎(plural pobles)

1. Municipi, especialment amb poca població.
2. Conjunt de ciutadans d'un país, ciutat o vila..
3. Classe social no privilegiada o comuna.
4. Conjunt de gent.

Compostos i expressions

• Ser de poble (despectiu): provincià, incult.
• Menjar de poble: menjar natural.
• La veu del poble: opinió comuna i estesa.
• Poble de quatre cases o de mala mort: el petit i insignificant.

Derivats

despoblació, poblament, poblat, poblejar, popular, populisme.

Sinònims

1. Municipi amb poca població: localitat, població, vila, vilatge.
2. Conjunt de gent, en general: gent, habitants, massa, veïnat.
3. Conjunt de gent d'un país: nació, raça.
4. Gent de classe no privilegiada: plebs.

Traduccions

Municipi amb poca població

• Alemany: Dorf ^(de) n.
• Anglès: town ^(en), village ^(en)
• Basc: herrixka ^(eu)
• Bretó: bourcʼh ^(br)
• Castellà: pueblo ^(es)
• Danès: landsby ^(da) c., by ^(da) c.
• Eslovac: dedina ^(sk) f., ves ^(sk) f.
• Eslovè: vas ^(sl) f.
• Esperanto: vilaĝo ^(eo)
• Estonià: küla ^(et)
• Finès: kylä ^(fi)
• Francès: village ^(fr)
• Friülà: paîs ^(fur)
• Gallec: vila ^(gl) f., aldea ^(gl) f., lugar ^(gl) m.
• Georgià: სოფელი ^(ka) ‎(sòpeli)
• Grec: χωριό ^(el) n. ‎(khorió)
• Grec antic: κώμη ^(grc) f. ‎(kṓmē)
• Groenlandès: illoqarfik ^(kl)
• Hebreu: כְּפָר‎ ^(he) m.
• Irlandès: sráidbhaile ^(ga) m.
• Italià: villaggio ^(it), borgo ^(it) m., paese ^(it) m.
• Japonès: 村 ^(ja)

• Llatí: pagus ^(la) m., rus ^(la) n., vicus ^(la) m.
• Macedoni: село ^(mk) n.
• Maltès: villaġġ ^(mt) m.
• Neerlandès: dorp ^(nl) n.
• Noruec: landsby ^(no) n., torp ^(no) n.
• Occità: vilatge ^(oc) m.
• Polonès: wieś ^(pl) f., wioska ^(pl) f., siodło ^(pl) n.
• Portuguès: aldeia ^(pt) f., vila ^(pt) f., povoado ^(pt) m.
• Quítxua: llaqta ^(qu)
• Retoromànic: vischnanca ^(rm) f.
• Romanès: sat ^(ro) n.
• Rus: дере́вня ^(ru) f. ‎(derévnia), село́ ^(ru) n. ‎(seló), весь ^(ru) f. ‎(ves), ху́тор ^(ru) m. ‎(khútor)
• Sànscrit: ग्राम ^(sa) m.
• Sard: bidda ^(sc)
• Serbocroat: село ^(sh), selo ^(sh)
• Sicilià: villaggiu ^(scn) m., paisi ^(scn) m.
• Suec: by ^(sv) c.
• Tagal: nayon ^(tl)
• Tàtar: авыл ^(tt)
• Turc: köy ^(tr)
• Txec: vesnice ^(cs) f., ves ^(cs) f.
• Xinès: 村 ^(zh) ‎(cūn)

Conjunt de ciutadans d'un país

• Anglès: citizens ^(en)
• Castellà: pueblo ^(es), nación ^(es)
• Eslovè: vas ^(sl) f.

• Francès: peuple ^(fr)
• Maltès: poplu ^(mt) m.

Gent de classe no privilegiada

• Castellà: populacho ^(es), plebe ^(es)

Conjunt de gent

• Afrikaans: volk ^(af)
• Albanès: popull ^(sq) m.
• Alemany: Volk ^(de) n.
• Anglès: people ^(en)
• Àrab: شَعْب‎ ^(ar) m.
• Armeni: ժողովուրդ ^(hy) ‎(jokhovurd)
• Búlgar: наро́д ^(bg) m.
• Castellà: pueblo ^(es), gente ^(es)
• Coreà: 국민 ^(ko) ‎(gungmin)
• Danès: folk ^(da) n.
• Eslovac: národ ^(sk) m., ľud ^(sk) m.
• Eslovè: vas ^(sl) f., narod ^(sl) m.
• Esperanto: popolo ^(eo)
• Estonià: rahvas ^(et)
• Feroès: tjóð ^(fo) f.
• Finès: kansa ^(fi)
• Francès: peuple ^(fr)
• Friülà: popul ^(fur) m.
• Gallec: pobo ^(gl) m.
• Gal·lès: pobl ^(cy) m.
• Georgià: ხალხი ^(ka) ‎(khalkhi)
• Grec: λαός ^(el) m. ‎(laós), έθνος ^(el) n. ‎(ethnos)
• Grec antic: ἔθνος ^(grc) n. ‎(éthnos), δῆμος ^(grc) m. ‎(dêmos)
• Groenlandès: inuiaat ^(kl)
• Hebreu: עַם‎ ^(he) m.
• Hindi: समाज ^(hi) m.

• Hongarès: nép ^(hu)
• Irlandès: pobal ^(ga) m.
• Italià: popolo ^(it) m.
• Japonès: 国民 ^(ja)
• Jiddisch: פֿאָלק‎ ^(yi) n.
• Letó: tauta ^(lv) f.
• Lituà: tauta ^(lt) f.
• Llatí: gens ^(la) f., populus ^(la) m.
• Macedoni: народ ^(mk) m.
• Maltès: poplu ^(mt) m.
• Neerlandès: volk ^(nl) n.
• Retoromànic: pievel ^(rm) m., pövel ^(rm) m.
• Romanès: popor ^(ro) n.
• Rus: наро́д ^(ru) m. ‎(narod)
• Serbocroat: народ ^(sh), narod ^(sh) m.
• Suec: folk ^(sv) n.
• Tadjik: мардум ^(tg)
• Tai: คน ^(th)
• Turc: halk ^(tr)
• Txec: lid ^(cs) m., národ ^(cs) m.
• Ucraïnès: наро́д ^(uk) m. ‎(narod)
• Uzbek: halq ^(uz)
• Való: peupe ^(wa)
• Vènet: popolo ^(vec) m.
• Vietnamita: nhân dân ^(vi)
• Xinès: 國民 ^(zh) ‎(国民, guómín)

Verb

po·ble

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de poblar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb poblar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb poblar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb poblar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.