Viccionari:Vocals mitjanes tòniques

Aquesta pàgina és un complement de Viccionari:Pronúncia del català sobre el timbre de les vocals mitjanes tòniques e, o.

Vocal e

• Llatí ě, ae > vulgar /ɛ/ > /e/ en general.
  • Contextos obridors amb manteniment ě /ɛ/:
    • Davant l: mel, gel, cel.
    • Davant r prevocàlica: ferro, terra.
    • Davant r més consonant no labial (no b,p,f,m,w): obert, hivern, merla.
    • Davant [w] provinent de iod [ð] (llatí d, ti, ce, ci): pěde > peu, prětiu > preu, děce > deu.
    • Davant n’r: gěn(e)ru > gendre, di(e) věn(e)ris > divendres.
  • Cultismes amb ě /ɛ/:
    • Davant i posttònica (comèdia, ministeri, -ència).
    • Adjectius cultes -i (eteri), -ic (escèptic), -il (imbècil), -ul (incrèdul).
  • Cultismes amb ě vacil·lants:
    • -epte/a: /e/ central, /ɛ/ valencià, resta vacil·lant: recepta, concepte
    • -ecte/a: /ɛ/, però vacil·lant en central: insecte, perfecte
• Llatí ē, ǐ, oe > vulgar /e/ > antic /ə/ > central /ɛ/, balear /ə/, occidental /e/
  • Casos atípics:
    • canvi de vocal en llatí vulgar: nǐve > *něve > neu /e/, fems.
    • semicultismes del llatí eclesiàstic: sēde > seu /ɛ/, poena > pena /e/~/ɛ/
    • cultismes tardans sense /ə/: oriental /ɛ/, occidental /e/
    • altres motius: rēte > ret /e/, trēdecim > tretze /e/
  • Contextos obridors amb /ɛ/ general (els mateixos que ě /ɛ/):
    • Davant l: pǐlus > pèl
    • Davant r prevocàlica: cementeri
    • Davant r més consonant no labial (no b,p,f,m,w): vǐrgene > verge.
    • Davant n’r: cǐn(e)re > cendra
  • Contextos tancadors /e/:
    • Vacil·lant en contacte amb palatal: gep, llei, llenya, penja, peix
    • Davant algunes nasals en coda: llengua, entre
• Llatí ā, ǎ en certs contextos > e /e/: axem > eix, pascere > péixer, fascem > feix, mandicare > menjar.
• Manlleus:
  • Tradicionalment: /ɛ/
  • Modernament en castellanismes i gal·licismes: /e/

Vocal o

• Llatí ǒ, au > /ɔ/
  • Tancament ǒ /ɔ/ > /o/ davant coda nasal, en síl·laba inicial (llonga, front, mont), especialment darrere /k/ (compta, compra, contra).
• Llatí ō, ǔ > /o/
  • Llei Coromines, obertura ō /o/ > /ɔ/ en una trentena de mots amb accent en la primera síl·laba, excepte en gironí que manté /o/ etimològica:

    nom, com, prou, flor, por, got, sol ‎(«adjectiu, astre»), do, roig, moll ‎(«os, peix»), coure ‎(«metall»), sostre, còdol, pondre, mòller ‎(«muller»), hora, vora, orla, borla, vot, boda, bola, volva, crosta, brosta, brossa, olla, molla ‎(«de pa»), boira, fotja ‎(«ocell»), boga ‎(«planta, peix»), soga, soca, òliba/òbila.

Gironí

En l’àmbit del central gironí hi ha algunes particularitats que difereixen del general en central. Es consideren les àrees geogràfiques:

• Nord de l’Alt Empordà, de la Garrotxa, del Ripollès i Cerdanya: septentrional de transició.
• Resta del bisbat de Girona: central gironí.

Vocal e en gironí

• Sufix -ència > /e/
• Diversos mots amb tancament: nervi, tebi, silenci, Terenci > /e/. Altres mots amb tancament: interès, creixença, bèstia, sèpia, Josep > /e/.
• Manteniment etimològic ē, ǐ, oe > /ɛ/ davant contextos tancadors: cella, estrella, esquella, ell, aquell, rella, meravella, clovell, rovell, llenya, diumenge, rei, llei, Lleida, llengua, entre, sense, sistema.
• Mots amb obertura /ɛ/: ser, és, església, tema.

Vocal o en gironí

• Tancament /ɔ/ + nasal > /o/: font, pont, bo, esponja, monja, so, tro, taronja.
• No obertura de la llei Coromines. Vegeu més amunt.
• Fusió de vocal oberta i tancada en vocal mitjana: /ɔ/, /o/ > [o̞]. Tret característic del català septentrional, es produeix també en l’àrea central del gironí (Girona /ʒiˈɾo̞.nə/).