ret

Potser volíeu: Ret

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈret/
• Rimes: -et
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /ˈrɛt/, balear /ˈret/
Occidental:	/ˈret/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del llatí rēte ‎(«xarxa»), segle XIII. La pronúncia és irregular, no es correspon a la ē llatina llarga, però es va assimilar al verb on era tancada provinent d’una ě llatina breu, tot i que modernament s’ha obert en català central.

Nom

ret m. ‎(plural rets)

1. Malla que es posa al cap per subjectar els cabells.
2. (arcaisme, peixos) Forma alternativa de reig.

Relacionats

• gandalla

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hairnet ^(en)
• Castellà: redecilla ^(es)
• Francès: résille ^(fr)
• Italià: rete ^(it), retina ^(it)

Nom

ret f. ‎(plural rets)

1. (valencià) xarxa

Verb

ret

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de retre.

   Forma amb desinència zero valenciana, baleàrica i algueresa: [Jo] reto, ret o reti.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de retre.

   [Ell/ella/vostè] ret.

3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb retre.

   [Tu] ret

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ert ^(alfagrama), ter ^(revers), Ter ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB