Català
Modifica

  • Pronúncia: /ˈtɾɔ/
  • Rimes:
  • Anagrames: rot, tor, Tor
  • Etimologia: Del llatí tardà *tronus, segle XIII, del clàssic tonus, doblet de to.

NomModifica

tro m. ‎(plural trons)

  1. So sobtat que acompanya un llampec que és conseqüència de l'expansió de l'aire al pas de la descàrrega elèctrica.
  2. Soroll que fan les armes i artificis de foc.
  3. Soroll que fa la pólvora, plata fulminant i salnitre.
  4. Soroll de l'assot d'un cotxer.
  5. Veu grossa.
  6. Peça d'artilleria antiga de gros calibre.
  7. (metafòricament) Poder d'un príncep guerrer.
  8. Se diu en la moral per la veu, eloqüència i predicació d'un orador vehement.
  9. Capseta de paper plena de pólvora ben pitjada i embolicada ben estreta amb dos o tres voltes de fil que en ser llençada a terra amb la metxa encesa, rebenta amb gran soroll i estrèpit.
  10. Soroll que fa una bomba.
  11. (familiar) pet, ventositat.

Compostos i expressionsModifica

  • Fer un tro: plorar fort i molt.
  • Fer tro: Fer-se alguna cosa notable, digne d'atenció.
  • Fer tro: Fer soroll.
  • La resta són trons: Locució amb què es dóna a comprendre la poca o cap importància d'algunes coses.
  • Tot se ha anat amb trons: Haver parat tot en crits i res en obres.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

  • Etimologia: Preposició: reducció de entrò.

NomModifica

tro m. ‎(plural trons)

  1. tro
  2. tron

PreposicióModifica

tro

  1. fins

VariantsModifica