adonar-se


Català
Modifica

Oriental: central /ə.ðuˈnar.sə/, balear /ə.ðo.nəɾˈsə/, /ə.ðu.nərˈsə/
Occidental: /a.ðoˈnaɾ.se/

VerbModifica

adonar-se intr. pron.

  1. Tenir coneixença, no passar desapercebut.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: m'adono, s'adona, ens adonem
Vocal rizotònica: /o/

SinònimsModifica

VariantsModifica

  • (septentrional, alguerès) s’adonar

DescendentsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

adonar-se

  1. lliurar-se, dedicar-se
    «Aquell qui s’adona molt als hòmens no pot ésser que no s’acompany ab los mals.» (Jaume I, Llibre de saviesa, 1385)
  2. adaptar-se, acomodar-se
    «Car tal figura, per ser redona, molt poch s’adona ab cos dret, pla.» (Jaume Roig, Spill, 1460)
  3. apercebre's, adonar-se
    «Caygué un pardal de la teulada de l’Almodí novell y posà·s damunt lo barret del dit rector, sens ell adonar-se’n, ni sentir-lo, y molts mirant-lo.» (Pere Joan Porcar, Coses evengudes en la ciutat y regne de València I, 1585)

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica