desembarcar


Català
Modifica

Oriental: /də.zəm.bərˈka/
Occidental: nord-occidental /de.zem.baɾˈka/, valencià /de.zem.baɾˈkaɾ/

VerbModifica

desembarcar intr., trans.

  1. Baixar d'una embarcació a terra.
    «Annibal, veient que tot reeixia segons el seu propòsit, arrengà els primers que desembarcaven i, després d'exhortar-los, els llançà contra els bàrbars.» [1]

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: des·em·bar·car (4)

Vegeu tambéModifica

  1. Polibi, Història, llibre II, Fundació Bernat Metge, 1930, pàgina 111


Castellà
Modifica

Peninsular: /de.sem.baɾˈkaɾ/
Americà: alt /d(e).sem.baɾˈkaɾ/, baix /de.sem.baɾˈkaɾ/

VerbModifica

desembarcar ‎(present desembarco, passat desembarqué, futur desembarcaré)

  1. desembarcar

ConjugacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: de·sem·bar·car (4)