desflorar


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /dəs.fɫuˈɾa/
Occidental: nord-occidental d/es.floˈɾa/, valencià /des.floˈɾaɾ/

VerbModifica

des·flo·rar trans.

  1. Arrencar les flors a una planta; destruir una flor.
    Va caminar seguint la vora del senderol que menava a la riera, alhora que desflorava una margarida entre sospirs.[1]
  2. Perdre la virginitat una dona; trencar-se l'himen.
    Mentre en Xahriar desflorava una jove, el botxí esperava l'alba.[2]
  3. Fer quelcom per primera vegada.
    Hillary i Tensing desfloraven l'Everest i dos científics americans descobrien que l'herència tenia forma de tirabuixó. [3]

SinònimsModifica

ConjugacióModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Jordi Cabré, La pregària del Diable, 2003
  2. María de la Pau Janer Mulet, Quan siguis lliure, 2015
  3. Garsineu, Els visitaires a ca l'Àrnica