Català
modifica

Oriental:  central /əs.pə.βiˈɫa/, balear /əs.pə.viˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /es.pa.βiˈɫa/
valencià /es.pa.viˈɫaɾ/, /es.pa.βiˈɫaɾ/
Informal:  nord-occidental /as.pa.βiˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *despabilare, de papilus ‎(«metxa dels ciris»).

Verb modifica

espavilar trans., pron. ‎(pronominal espavilar-se)

  1. Revifar un foc.
    «Se'n va a espavilar el foc. Després s'acosta al cubell i comença a posar-hi roba d'un altre cove que té a prop.» (Àngel Guimerà, Sol, solet, 1907)
  2. Posar l'enteniment en actiu, aguditzar l'enginy.
    «Semblen dolces bestioles que van a mullar-se la cara, per espavilar-se (Enric Castelló Cogollos, Tronada d'estiu, 1996)
  3. Adquirir destresa per poder ser autosuficient i resoldre els problemes de la vida diària.
    «La Kati, la trobo massa ingènua, infantil, què vols que t'hi digui, l'has d'espavilar (Montserrat Roig, Ramona, adéu, 1978)
    «La majoria de joves actuals no se sabran espavilar. Els ho hauran donat tot tan fet.» (Joan Tahull, Fidel Molina, Iolanda Montero, Perspectives de l'autoritat del professorat a l'educació actual., 2016)

Conjugació modifica

Sinònims modifica

Antònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: es·pa·vi·lar (4)

Vegeu també modifica