informe
Potser volíeu: informé
Català
modificaAdjectiu
modificainforme inv. (plural informes)
- Que no té la forma, figura i perfecció que li correspon.
Traduccions
modificaQue no té la forma
Nom
modificainforme m. (plural informes)
- Notícia o instrucció que es dóna d'alguna cosa.
- (dret) Acte d'informar l'advocat i el mateix discurs que pronuncia.
Sinònims
modificaTraduccions
modificaNotícia o instrucció
- Afrikaans: rapport (af)
- Albanès: raport (sq) m.
- Alemany: Bericht (de) m.
- Anglès: report (en)
- Àrab: تَقْرِير (ar) m.
- Armeni: զեկույց (hy) (zekuitx)
- Castellà: informe (es)
- Coreà: 보고 (ko) (bogo)
- Danès: rapport (da) c.
- Eslovac: správa (sk) f.
- Eslovè: poročilo (sl) n.
- Esperanto: raporto (eo)
- Estonià: aruanne (et)
- Finès: selvitys (fi)
- Francès: rapport (fr), mémoire (fr), information (fr)
- Gallec: parte (gl) m., informe (gl) m.
- Georgià: მოხსენება (ka) (mokhsèneba)
- Grec: αναφορά (el) f. (anaforà)
- Hebreu: דּוּ״חַ (he) m.
- Hindi: रिपोर्ट (hi) f.
- Hongarès: jelentés (hu)
- Indonesi: laporan (id)
- Italià: informazione (it), rapporto (it) m.
- Japonès: 報告 (ja)
- Kazakh: есеп (kk) (esep/iessep)
- Llatí: instructio (la), relatus (la) m., auditio (la) f.
- Neerlandès: rapport (nl) n.
- Noruec: rapport (no)
- Occità: rapòrt (oc) m.
- Polonès: raport (pl) m., sprawozdanie (pl) n.
- Portuguès: relato (pt) m., relatório (pt) m.
- Romanès: raport (ro) n.
- Rus: докла́д (ru) m. (doklad), отчёт (ru) m. (ottxot)
- Serbocroat: извештај (sh), izveštaj (sh) m.
- Suahili: ripoti (sw)
- Suec: rapport (sv) c.
- Tadjik: гузориш (tg)
- Tai: รายงาน (th)
- Turc: rapor (tr)
- Txec: zpráva (cs) f., hlášení (cs) n.
- Ucraïnès: звіт (uk) m. (zvit), до́повідь (uk) f. (dòpovid)
- Urdú: رپورٹ (ur) f.
- Uzbek: doklad (uz)
- Való: rapoirt (wa) m.
- Vietnamita: báo cáo (vi)
- Xinès: 報告 (zh) (报告, bàogào)
Acte d'informar l'advocat
Verb
modificainforme
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de informar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb informar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb informar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb informar.
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: informe
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: \iɱˈfoɾ.me\
- Americà: alt \iɱˈfoɾ.me\, baix \iŋˈfoɾ.me\, austral \iɱˈfoɾ.me\
- Rimes: -oɾme
- Etimologia:
Adjectiu
modificainforme inv. (plural informes)
Nom
modificainforme m. (plural informes)
Verb
modificainforme
- primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb informar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb informar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb informar
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·for·me (3)
- Heterograma de 7 lletres (efimnor)
- Anagrama: fermión
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre informe
Italià
modifica- Pronúnciaⓘ: /iɱˈfor.me/
Adjectiu
modificainforme inv. (plural informi)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·fór·me (3)
- Heterograma de 7 lletres (efimnor)