informe
Potser volíeu: informé
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /iɱˈfor.mə/, occidental /iɱˈfoɾ.me/
- Rimes: -oɾme
- Etimologia: Adjectiu: del llatí informis.
- Etimologia: Nom: del castellà informe.
- Anagrames: forníem, morfien
AdjectiuModifica
in·for·me inv. (plural informes)
- Que no té la forma, figura i perfecció que li correspon.
TraduccionsModifica
Que no té la forma
NomModifica
in·for·me m. (plural informes)
- Notícia o instrucció que es dóna d'alguna cosa.
- (dret) Acte d'informar l'advocat i el mateix discurs que pronuncia.
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Notícia o instrucció
|
|
Acte d'informar l'advocat
VerbModifica
in·for·me
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de informar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb informar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb informar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb informar
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: informe
CastellàModifica
- Pronúncia:
- Peninsular: \iɱˈfoɾ.me\
- Americà: alt \iɱˈfoɾ.me\, baix \iŋˈfoɾ.me\, austral \iɱˈfoɾ.me\
AdjectiuModifica
in·for·me inv. (plural informes)
NomModifica
in·for·me m. (plural informes)
ItaliàModifica
- Pronúncia: /iɱˈfor.me/
AdjectiuModifica
in·fór·me inv. (plural informi)