Català
modifica

Oriental:  /rə.βuˈfa/
Occidental:  nord-occidental /re.βuˈfa/, valencià /re.buˈfaɾ/

Verb modifica

rebufar intr.

  1. Deixar anar aire amb força pels narius, en senyal d'insatisfacció o de mal humor.
    «El de Montfort rebufà des del fons del fetge, llançà una escopinada i exclamà: –Abans criaran pèl els ànecs i plomes els conills que la meua filla es casarà amb aquest xiquet!» ([1])
  2. Intensificar-se el vent.
    «A fora hi plovia força i el vent rebufava amb nervi. La tempesta del Pacífic tornava a colpejar la ciutat de ple aquella nit de febrer...» ([2])

Conjugació modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  1. Enric Lluch i Girbes, Fill de reis, 2019
  2. Ramon Soriano i Rubió, Els viatges d'un provocador, 2019