Català
Modifica

VerbModifica

resto

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de restar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb restar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb restar

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈres.to/, meridional /ˈreh.to/
Americà: alt /ˈres.t(o)/, baix /ˈreh.to/

NomModifica

resto m. ‎(plural restos)

  1. resta
  2. (esports de pilota) restada
  3. (pilota valenciana) saguer

VerbModifica

resto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb restar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: res·to (2)


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈrɛ.sto/

NomModifica

rè·sto m. ‎(plural resti)

  1. resta


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈreːs.toː/
  • Etimologia: Del prefix re- i stō.

VerbModifica

rēstō ‎(1a present?), restās ‎(2a present), rēstāre ‎(infinitiu), rēstitī ‎(perfet), rēstātum ‎(supí)

  1. aturar
  2. romandre, restar