resto
CatalàModifica
VerbModifica
resto
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de restar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb restar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb restar
Miscel·làniaModifica
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈres.to/, meridional /ˈreh.to/
- Americà: alt /ˈres.t(o)/, baix /ˈreh.to/
- Rimes: -esto
NomModifica
resto m. (plural restos)
VerbModifica
resto
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: res·to (2)
ItaliàModifica
- Pronúncia(i): /ˈrɛ.sto/
NomModifica
resto m. (plural resti)
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: rè·sto (2)
LlatíModifica
VerbModifica
rēstō (1a present?), restās (2a present), rēstāre (infinitiu), rēstitī (perfet), rēstātum (supí)