Català

modifica
Oriental:  central /ˌso.βɾə.puˈza/
balear /ˌso.bɾə.poˈza/, /ˌso.bɾə.puˈza/
Occidental:  nord-occidental /ˌso.βɾe.poˈza/
valencià /ˌso.bɾe.poˈzaɾ/, /ˌso.βɾe.poˈza/

sobreposar trans., pron. ‎(pronominal sobreposar-se)

  1. Afegir en el mateix lloc, l'un damunt de l'altre.
  2. Considerar més digne, superior.
    «Una porta resolta amb arc rebaixat, amb brancals de motlluratge molt esquemàtic, se sobreposa a la sèrie de petites finestres.» (Jordi Ambros i Monsonis, El Monestir de Sant Cugat del Vallès, 1908)
  3. (pronominal) Sinònim de superposar.
    «En aquest sentit, hi ha una divisió entre l'espai rural i l'urbà en termes «polítics» quan, de fet, aquests espais en sobreposen en haver-hi uns moviments temporals de població, diaris, setmanals o estacionals que cobreixen tot el territori.» (Primer Congrés Català de Geografia II : ponències, Institut d'Estudis Catalans, 1991, pàgina 80)
    «Els efectes de sentir una música, o qualsevol so o soroll, en sentit contrari, són sorprenents, i a vegades grotescs. Si es combinen fragments diferents de diverses cintes, o es treu els començaments del so, se sobreposen els sons.» (Ireneu Segarra Malla, El meu llibre de música, Vuitè grau, 1983)
  4. (pronominal) Superar adversitats, un patiment emocional.
    «El motiu pel qual s'havia sobreposat a la viudetat. Perquè l'Odethe Burton mai havia mirat cap més home ni havia considerat casar-se de nou.» (Elizabeth Urian, Si m'escollissis, 2019)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: sobreposo, sobreposa, sobreposem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: so·bre·po·sar (4)

Vegeu també

modifica