alba

Potser volíeu: Alba, Albà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaɫ.βə/, occidental /ˈaɫ.βa/
• Rimes: -alba
• Etimologia: Substantivació en femení de l'adjectiu llatí albus.
• Anagrames: alab, bala

Nom

al·ba f. ‎(plural albes)

1. La primera llum que es descobreix per orient abans d'eixir el sol.
2. La vestidura de tela blanca que sacerdots, diaques i subdiaques es posen sobre el seu propi hàbit i l'amit per a celebrar el sant ofici de la missa i altres oficis divins.
3. Arbre d'uns vint a vint-i-cinc peus d'alçada, d'escorça blanquinosa i fulles de color verd clar. Creix en poc temps i la seva fusta, què és blanca i lleugera, triga molt a podrir-se dins de l'aigua.

Relacionats

Compostos i expressions

• Alba blanc: Arbre de setze a vint peus d'alçada, escorça blanquinosa, i fulles semblants a les del cep encara que més petites, les quals són de color verd clar per la part superior, i blanca amb una mica de borrissol per la part inferior.
• A trenc d'alba: A primera hora del matí.
• Apuntar l'alba: Aparèixer la primera claror del dia.

Derivats

• albada

Sinònims

• dematí, matí.
• matinada.

Traduccions

alba [1] (primera llum)

• Afrikaans: sonop ^(af)
• Alemany: Tagesanbruch ^(de) m., Morgenröte ^(de) f., Dämmerung ^(de) f.
• Anglès: dawn ^(en)
• Armeni: լուսաբաց ^(hy) ‎(lussabatx)
• Basc: egunsenti ^(eu)
• Búlgar: зора ^(bg) f.
• Castellà: alba ^(es), albor ^(es)
• Danès: solopgang ^(da) c.
• Eslovac: rozodnenie ^(sk) n., svitanie ^(sk) n.
• Eslovè: zora ^(sl) f.
• Esperanto: mateniĝo ^(eo), tagiĝo ^(eo)
• Finès: auringonnousu ^(fi)
• Francès: aube ^(fr)
• Gallec: alba ^(gl) f.
• Georgià: განთიადი ^(ka) ‎(gantíadi)
• Grec: ανατολή ^(el) f. ‎(anatolí)
• Grec antic: αὐγή ^(grc) f. ‎(augḗ), ἠώς ^(grc) f. ‎(ēṓs)
• Hindi: प्रभात ^(hi)
• Hongarès: pirkadat ^(hu)

• Islandès: sólarupprás ^(is) f.
• Italià: alba ^(it)
• Japonès: 夜明け ^(ja)
• Lituà: aušra ^(lt) f.
• Llatí: aurora ^(la)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Maltès: alba ^(mt)
• Neerlandès: zonsopgang ^(nl) m.
• Occità: alba ^(oc), auba ^(oc)
• Quítxua: paqar ^(qu)
• Romanès: zori ^(ro) m. pl.
• Rus: восхо́д ^(ru) m. ‎(voskhod)
• Sànscrit: उषस् ^(sa) f.
• Sard: alba ^(sc) f.
• Suec: soluppgång ^(sv)
• Turc: şafak ^(tr)
• Txec: východ ^(cs) m.
• Ucraïnès: схід ^(uk) m. ‎(skhid)
• Xinès: 天亮 ^(zh) ‎(tiānliàng)

alba [2] (vestidura)

• Anglès: alb ^(en)
• Castellà: alba ^(es)
• Francès: aube ^(fr)
• Gallec: alba ^(gl) f.

• Italià: camice ^(it)
• Llatí: poderis ^(la)
• Maltès: alba ^(mt)
• Occità: alba ^(oc), auba ^(oc)

alba [3] (arbre)

• Castellà: álamo ^(es)
• Francès: peuplier ^(fr)
• Gallec: álamo ^(gl) m.

• Italià: pioppo ^(it)
• Llatí: populus ^(la)

alba blanc

• Castellà: álamo ^(es) blanco
• Francès: peuplier ^(fr) blanc

• Italià: gattero ^(it), gattice ^(it)
• Llatí: farfarus ^(la)

A trenc d'alba

• Anglès: daybreak ^(en)
• Castellà: al amanecer ^(es)
• Francès: a jour ouvrant ^(fr), au point du jour

• Italià: nell'aggiornare, nello spuntar del giorno
• Llatí: prima luce, pridiluculo ^(la)
• Occità: trincar deth dia ^(oc)

Apuntar l'alba

• Castellà: alborear ^(es), rayar el alba, reir el alba
• Italià: albeggiare ^(it)

• Llatí: lucescere ^(la)

Adjectiu

al·ba f. ‎(plural albes)

1. forma femenina de alb

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈal.βa\
• Etimologia: Del llatí albus.
• Anagrama: bala

Nom

al·ba f. ‎(plural albas)

1. alba (primera llum)
2. alba (vestidura blanca)

Gallec

• Pronúncia: /ˈalβa/

Nom

alba f. ‎(plural albas)

1. alba (primera llum)
2. alba (vestidura blanca)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈal.ba/
• Etimologia: Del llatí lux alba ‎(«blanca»), sobreentenent la llum.

Nom

àl·ba f. ‎(plural albe)

1. alba (primera llum)
2. (figuradament) inici

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɫ.ba/, /ˈaɫ.baː/

Adjectiu

alba

1. nominatiu femení singular de albus
2. nominatiu neutre plural de albus
3. vocatiu femení singular de albus
4. vocatiu neutre plural de albus
5. acusatiu neutre plural de albus

albā

1. ablatiu femení singular de albus

Maltès

• Pronúncia: /ɐlbɐ/

Nom

alba

1. alba (primera llum)
2. alba (vestidura blanca)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈal.βɔ/

Nom

alba f. ‎(plural albas)

1. alba

Variants

• auba