Potser volíeu: brocà


Català
Modifica

Oriental: /ˈbɾɔ.kə/
Occidental: nord-occidental /ˈbɾɔ.ka/, valencià /ˈbɾɔ.ka/, /ˈbɾɔ.kɔ/
  • Rimes: -ɔka
  • Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»), aplicat a diferents objectes prims i llargs, segle XIII, doblet de broc.

Nom Modifica

broca f. ‎(plural broques)

  1. Vareta com un broc o tros de branca.
  2. Instrument llarg i rodó per a esmolar eines de tall.
  3. Espiga de l’esperó d’un genet.
  4. Barra cilíndrica amb un cap tallant giratori que s’usa amb una eina per a foradar.
  5. Clau de cap quadrat que usen els sabaters a la sola.
  6. (gironí) Busca del rellotge.

Traduccions Modifica

Verb Modifica

broca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brocar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brocar

Miscel·lània Modifica

Vegeu també Modifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»)

Nom Modifica

broca f. ‎(plural brocas o broques)

  1. Pua de rascle.
  2. Forqueta de dues puntes usada a la cuina i per a menjar.
  3. Coltell de fulla arrodonida.
  4. Ast per rostir viandes.
  5. Marca a l’exterior d’un vaixell assenyalant el calat.
  6. broca ‎(«espiga de l’esperó»)
  7. broca ‎(«per a foradar»)
  8. aspre ‎(«canya plantada a terra»)

Vegeu també Modifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈbɾo.ka/
Americà: alt /ˈbɾo.k(a)/, baix /ˈbɾo.ka/
  • Rimes: -oka
  • Etimologia: Del català antic broca ‎(«forqueta»), del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»).

Nom Modifica

broca f. ‎(plural brocas)

  1. (obsolet) forquilla ‎(«per menjar»)
  2. (obsolet) botó ‎(«de vestit, amb forma de bastonet»)
  3. broca ‎(«tèxtil»)
  4. broca ‎(«per a foradar»)
  5. broca ‎(«clau de sabater»)

Miscel·lània Modifica

  • Síl·labes: bro·ca (2)