Potser volíeu: brocà

Català

modifica
Oriental:  /ˈbɾɔ.kə/
Occidental:  nord-occidental /ˈbɾɔ.ka/
valencià /ˈbɾɔ.ka/, /ˈbɾɔ.kɔ/
  • Rimes: -ɔka
  • Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»), aplicat a diferents objectes prims i llargs, segle XIII, doblet de broc.

broca f. ‎(plural broques)

  1. Vareta com un broc o tros de branca.
  2. Instrument llarg i rodó per a esmolar eines de tall.
  3. Espiga de l’esperó d’un genet.
  4. Barra cilíndrica amb un cap tallant giratori que s’usa amb una eina per a foradar.
  5. Clau de cap quadrat que usen els sabaters a la sola.
  6. (gironí) Busca del rellotge.

Traduccions

modifica

broca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brocar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brocar

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»)

broca f. ‎(plural brocas o broques)

  1. Pua de rascle.
  2. Forqueta de dues puntes usada a la cuina i per a menjar.
  3. Coltell de fulla arrodonida.
  4. Ast per rostir viandes.
  5. Marca a l’exterior d’un vaixell assenyalant el calat.
  6. broca ‎(«espiga de l’esperó»)
  7. broca ‎(«per a foradar»)
  8. aspre ‎(«canya plantada a terra»)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈbɾo.ka/
Americà: alt /ˈbɾo.k(a)/, baix /ˈbɾo.ka/
  • Rimes: -oka
  • Etimologia: Del català antic broca ‎(«forqueta»), del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»).

broca f. ‎(plural brocas)

  1. (obsolet) forquilla ‎(«per menjar»)
  2. (obsolet) botó ‎(«de vestit, amb forma de bastonet»)
  3. broca ‎(«tèxtil»)
  4. broca ‎(«per a foradar»)
  5. broca ‎(«clau de sabater»)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bro·ca (2)