Potser volíeu: -esca


Català
Modifica

Oriental: central /ˈɛs.kə/, balear /ˈəs.cə/, /ˈɛs.kə/
Occidental: /ˈes.ka/
  • Rimes: -ɛska
  • Etimologia: Del llatí esca ‎(«menjar, aliment»).

NomModifica

esca f. ‎(plural esques)

  1. Matèria molt seca, generalment de cuiro, drap o esponja, preparada de forma que qualsevol espurna de foc la fa cremar.
  2. Matèria per caçar o pescar; esquer.
  3. Incentiu, atractiu.
  4. Quelcom vell i podrit.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈes.ka/, meridional /ˈeh.ka/
Americà: alt /ˈes.k(a)/, baix /ˈeh.ka/

NomModifica

esca f. ‎(plural escas)

  1. (obsolet) esquer

SinònimsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre esca


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈe.ska/
  • Etimologia: Del llatí esca.

NomModifica

esca f. ‎(plural esche)

  1. esquer
  2. esca (matèria per fer foc)

VerbModifica

esca

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de uscire
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de uscire
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de uscire
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de uscire

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: é·sca (2)