Català
Modifica

Oriental: central /ə.kuˈta/, balear /ə.koˈta/, /ə.kuˈta/
Occidental: nord-occidental /a.koˈta/, valencià /a.koˈtaɾ/
[1] D'origen incert, podria derivar del llatí coactare ‎(«estrènyer»), de escotar o del germànic *skot ‎(«rebrot»).
[2] Derivat de cota.

VerbModifica

acotar trans., pron. ‎(pronominal acotar-se)

  1. (pronominal) Inclinar la part superior del cos envers a terra.
  2. Tallar una planta arran per a que rebroti des de la soca.
  3. (eivissenc) forma alternativa de cotar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: acoto, acota, acotem
Vocal rizotònica: /o/

TraduccionsModifica

VerbModifica

acotar trans.

  1. Posar les cotes.
  2. Posar acotacions.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /a.koˈtaɾ/
Americà: alt /a.k(o)ˈtaɾ/, baix /a.koˈtaɾ/
  • Etimologia: Derivat de coto. Els sentit de podar prové del català acotar.

VerbModifica

acotar ‎(present acoto, passat acoté, futur acotaré)

  1. fitar un terreny
  2. (fig.) delimitar
  3. acotar, posar acotacions en un text.
  4. acotar, posar les cotes topogràfiques.
  5. acotar, podar totes les branques d'un arbre.

Miscel·làniaModifica