Català
Modifica

Oriental: central /kuɫˈɣa/, balear /koɫˈʝa/, /kuɫˈɣa/
Occidental: nord-occidental /koɫˈɣa/, valencià /koɫˈɣaɾ/

VerbModifica

colgar trans., pron. ‎(pronominal colgar-se)

  1. Cobrir una cosa completament de terra.
    Si colgues el foc amb cendra, demà hi trobaràs caliu
  2. (pronominal) Ajeure’s tapat amb flassades i llençols.
  3. (pronominal, mallorquí) Anar a dormir.
    Estic cansada, avui me colgaré prest

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: colgo, colga, colguem
Vocal rizotònica: /o/

SinònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: col·gar (2)
  • Heterograma: 6 lletres no repetides
  • Anagrama: cargol

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \kolˈɣaɾ\
Americà: alt \k(o)lˈɣaɾ\, baix \kolˈɣaɾ\
  • Etimologia: Del llatí collocāre ‎(«col·locar»)

VerbModifica

colgar trans., intr., pron. ‎(pronominal colgarse, present cuelgo, passat colgué, futur colgaré)

  1. penjar
  2. estendre
  3. deixar, abandonar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: col·gar (2)
  • Heterograma: 6 lletres no repetides