plaga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɫa.ɣə/, occidental /ˈpɫa.ɣa/
• Rimes: -aɡa
• Etimologia: Del llatí plāga, segle XIII.

Nom

plaga f. ‎(plural plagues)

1. Malaltia molt estesa.

   «Entre l'any 1649 i el 1653, una plaga de pesta va arrasar totes les terres catalanes i altres d'estrangeres» (Josep Morell i Pineda Vaquer, Vila-seca, Cossetània Edicions, 2001)

2. Desgràcia causada per la proliferació d'organismes.

   «La punició, amb la plaga de mosques i malalties, és un càstig diví per humiliar els superbs» (Stefano Maria Cingolani, Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, 2006)

3. (figurat) Persona enginyosa i insistentment molesta.

   «Ets un plaga, Marsal.» (Àngel Guimerà, Maria Rosa: drama en tres actes i en prosa, 1895)

Sinònims

• [1] epidèmia, malura
• [2] flagell, calamitat
• [3] murri, poca-vergonya

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Plage ^(de)
• Anglès: plague ^(en)
• Armeni: ժանտախտ ^(hy) ‎(jantakht)
• Belarús: мор ^(be) m. ‎(mor)
• Búlgar: мор ^(bg) m. ‎(mor)
• Castellà: plaga ^(es)
• Esperanto: pesto ^(eo)
• Estonià: rändtaud ^(et)
• Feroès: pest ^(fo) f.
• Finès: kulkutauti ^(fi)
• Francès: plaie ^(fr)
• Gallec: praga ^(gl) f.
• Gal·lès: plag ^(cy) m.
• Georgià: ჭირი ^(ka) ‎(txiri)
• Grec: πανδημία ^(el) f. ‎(pandimia)
• Grec antic: λοιμός ^(grc) m. ‎(loimós)
• Hebreu: מַגֵּפָה‎ ^(he) f.
• Hongarès: járvány ^(hu)
• Irlandès: plá ^(ga) f.
• Islandès: plága ^(is) f.
• Italià: piaga ^(it)
• Japonès: 疫病 ^(ja)
• Llatí: pestis ^(la) f.
• Neerlandès: pest ^(nl)
• Noruec: pest ^(no)
• Occità: pèsta ^(oc) f.
• Portuguès: praga ^(pt)
• Romanès: ciumă ^(ro) f.
• Rus: мор ^(ru) m. ‎(mor)
• Tagal: salot ^(tl)
• Ucraïnès: мір ^(uk) m. ‎(mir)
• Xinès: 瘟疫 ^(zh) ‎(wēnyì)

Falsos amics

• Anglès: plague ‎(«pesta»)

Verb

plaga

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plaure
2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plaure
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plaure

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ga (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplaː.ɡa/
• Etimologia: [1] De la mateixa arrel que plango ‎(«copejar»), del protoindoeuropeu *pleh₂g-.
• Etimologia: [2] Del protoindoeuropeu *plak ‎(«pla»).

Nom

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

1. ferida, llaga

   «plagae et vulnera» (Tàcit, De origine et situ Germanorum 7)

   cops i ferides

2. cop feridor

   «plagam mortiferam infligere» (Ciceró, In Vatinium VIII.20)

   infligir un cop motal

3. plaga , epidèmia (llatí tardà)

   «plaga leprae» (Vulgata: Levític 13, 2)

   una epidèmia de lepra

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	plāga	plāgae
Vocatiu	plāga	plāgae
Acusatiu	plāgam	plāgās
Genitiu	plāgae	plāgārum
Datiu	plāgae	plāgīs
Ablatiu	plāgā	plāgīs

Sinònims

• ictus, verbera, vulnus

Nom

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

1. regió

   «caeli scrutantur plagas» (Ciceró, De divinatione II,13,30)

   observant les regions del cel

2. parany

   «Canes compellunt in plagas lupum» (Plaute, Poenulus, III.3,35)

   Els gossos empenyen els llops vers els paranys.

3. teranyina, xarxa

   «illa difficile cernuntur, atque ut in plagis liniae offensae praecipitant in sinum» (Plini, Naturalis Historia, XI,24,28)

   Envoltar-los era difícil, per tant es va estendre una xarxa ofensiva.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	plaga	plagae
Vocatiu	plaga	plagae
Acusatiu	plagam	plagās
Genitiu	plagae	plagārum
Datiu	plagae	plagīs
Ablatiu	plagā	plagīs

Sinònims

• [1] regio, terra, tractus
• [2,3] retia, casses