Potser volíeu: FI

Multilingüe

modifica

Símbol

modifica

fi

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Nom: del llatí fine ‎(«acabament, vora»).
  • Etimologia: Lletra: del grec antic φῖ ‎(phî).
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

fi m. ‎(plural fins)

  1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions

modifica

fi f. ‎(plural fins)

  1. Lloc on s'acaba una cosa.
  2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

fi f. ‎(plural fis)

  1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ ‎(f) Φ ‎(F).

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

  1. Dit dels materials poc gruixuts.
  2. Extremadament dividit en partícules.
  3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
  4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Adverbi

modifica

fi

  1. Amb delicadesa, amb subtilesa.
    «La Rita trobava que jo no cosia prou fi (Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962)

Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

fi

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phî).

fi f. ‎(plural fíes)

  1. fi (lletra grega)

Gal·lès

modifica

fi

  1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈfi/

fi f. ‎(plural invariable)

  1. fi (lletra grega)