Viccionari:Vocals mitjanes tòniques
(S'ha redirigit des de: Usuari:Vriullop/gironí)
Aquesta pàgina és un complement de Viccionari:Pronúncia del català sobre el timbre de les vocals mitjanes tòniques e, o.
Vocal e
modifica- Llatí ě, ae > vulgar /ɛ/ > /e/ en general.
- Contextos obridors amb manteniment ě /ɛ/:
- Cultismes amb ě /ɛ/:
- Cultismes amb ě vacil·lants:
- Llatí ē, ǐ, oe > vulgar /e/ > antic /ə/ > central /ɛ/, balear /ə/, occidental /e/
- Casos atípics:
- Contextos obridors amb /ɛ/ general (els mateixos que ě /ɛ/):
- Contextos tancadors /e/:
- Llatí ā, ǎ en certs contextos > e /e/: axem > eix, pascere > péixer, fascem > feix, mandicare > menjar.
- Manlleus:
- Tradicionalment: /ɛ/
- Modernament en castellanismes i gal·licismes: /e/
Vocal o
modifica- Llatí ǒ, au > /ɔ/
- Tancament ǒ /ɔ/ > /o/ davant coda nasal, en síl·laba inicial (llonga, front, mont), especialment darrere /k/ (compta, compra, contra).
- Llatí ō, ǔ > /o/
- Llei Coromines, obertura ō /o/ > /ɔ/ en una trentena de mots amb accent en la primera síl·laba, excepte en gironí que manté /o/ etimològica:
- nom, com, prou, flor, por, got, sol («adjectiu, astre»), do, roig, moll («os, peix»), coure («metall»), sostre, còdol, pondre, mòller («muller»), hora, vora, orla, borla, vot, boda, bola, volva, crosta, brosta, brossa, olla, molla («de pa»), boira, fotja («ocell»), boga («planta, peix»), soga, soca, òliba/òbila.[1]
- Llei Coromines, obertura ō /o/ > /ɔ/ en una trentena de mots amb accent en la primera síl·laba, excepte en gironí que manté /o/ etimològica:
Gironí
modificaEn l’àmbit del central gironí hi ha algunes particularitats que difereixen del general en central. Es consideren les àrees geogràfiques:
- Nord de l’Alt Empordà, de la Garrotxa, del Ripollès i Cerdanya: septentrional de transició.
- Resta del bisbat de Girona: central gironí.
Vocal e en gironí
modifica- Sufix -ència > /e/ [2]
- Diversos mots amb tancament: nervi, tebi, silenci, Terenci > /e/.[2] Altres mots amb tancament: interès, creixença, bèstia, sèpia, Josep > /e/.[3]
- Manteniment etimològic ē, ǐ, oe > /ɛ/ davant contextos tancadors: cella, estrella, esquella, ell, aquell, rella, meravella, clovell, rovell, llenya, diumenge, rei, llei, Lleida, llengua, entre, sense, sistema.[4]
- Mots amb obertura /ɛ/: ser, és, església, tema.[3]
Vocal o en gironí
modifica- Tancament /ɔ/ + nasal > /o/: font, pont, bo, esponja, monja, so, tro, taronja.
- No obertura de la llei Coromines. Vegeu més amunt.
- Fusió de vocal oberta i tancada en vocal mitjana: /ɔ/, /o/ > [o̞]. Tret característic del català septentrional, es produeix també en l’àrea central del gironí (Girona /ʒiˈɾo̞.nə/).[5]
Referències
modifica- ↑ Joan Coromines, Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara, Estudis Romànics, Vol. 3 (1951-1952)
- ↑ 2,0 2,1 L’obertura de les vocals mitjanes tòniques, GIEC
- ↑ 3,0 3,1 Iu Bohigas, Alguns trets característics del parlar de Girona, La Farga, 273 (set. 2010) pàg. 16-17
- ↑ Daniel Recasens, Fonètica històrica del català, IEC, 2017
- ↑ Eva Bosch-Roura, Les vocals mitjanes posteriors en el català de Girona, Universitat de Barcelona, 2017